Pensaments en veu alta i altres històries, que només jo sé si són realitat o ficció, escric entre somnis desperts i realitats adormides...
dissabte, 29 de desembre del 2018
dissabte, 22 de desembre del 2018
dissabte, 1 de desembre del 2018
dissabte, 24 de novembre del 2018
PADRÍ
diumenge, 18 de novembre del 2018
divendres, 16 de novembre del 2018
dijous, 1 de novembre del 2018
diumenge, 28 d’octubre del 2018
PORS
dimecres, 24 d’octubre del 2018
CLAU ROENT
dimarts, 23 d’octubre del 2018
EL TEMPS NO ENS ESPERA
RIURE
dilluns, 22 d’octubre del 2018
CADA MATÍ...
divendres, 19 d’octubre del 2018
dijous, 18 d’octubre del 2018
SÓC LA TARDOR 🍁
dimecres, 17 d’octubre del 2018
LLIBERTAT
dissabte, 1 de setembre del 2018
FUGINT
divendres, 24 d’agost del 2018
DEDICTÒRIA
dimecres, 22 d’agost del 2018
LA TIFA I ELS NENS
dilluns, 20 d’agost del 2018
VULL UN CAFÈ
diumenge, 12 d’agost del 2018
TOT CANVIA
LA GORFA
diumenge, 5 d’agost del 2018
MÒBILS I XARXES SOCIALS
dissabte, 23 de juny del 2018
KANIKA
diumenge, 10 de juny del 2018
AMISTAT
dijous, 7 de juny del 2018
ETAPES
diumenge, 18 de febrer del 2018
VERGONYA
Se'm cau la cara de vergonya pertànyer a un país on la corrupció és a l'ordre del dia i ningú mou un dit per evitar-ho, com si entrés dins de la normalitat, un desastre de govern merdós que s’ha enriquit a costa de plomar al poble, i no es pot dir res perquè sinó et detenen passant-se pel forro la llibertat d’expresió. S’omplen la boca de democràcia i estem amb una dictadura com una catedral.
Se'm cau la cara de vergonya quan penso amb totes les persones que vaig conèixer a Alemanya, i a Irlanda, països on vaig viure i conviure amb gent de diferents nacionalitats, que per elles, desgraciadament, sóc "espanyola" i sí, m'agradi o no, de moment ho sóc, jo em sento catalana, però com diuen, malauradament al meu DNI hi diu que sóc espanyola.
Sento una inmensa vergonya aliena quan parla el president del govern espanyol, que se soposa que ha de ser una persona eloqüent, culta, seriosa, responsable, segur de si mateix i amb coneixement d’idiomes, en fi, qualificatius dignes d'un dirigent, no obstant això, amb la seva, cada vegada més dubtosa inteligencia, o millor dit, una més que desmostrada ignorància, fa el ridícul cada cop que obre la boca si no li posen un guió al davant. Però clar, aquest personatge no és al capdavant per casualitat, no, ni per mèrits propis, aquest subjecte només és un titella a mans de gent prou intel·ligent, que li han posat allà per poder fer i desfer, remanar les cireres i moure els fils al seu gust i benefici. Gent prou intel·ligent per poder tocar les tecles adequades i tenir via lliure per fotre mà al calaix, callar boques a cop de maletí, (i el que no sabem), un partit corrupte s’hauria de disoldre. Falsos títols, currículums inflats de gent amb grans càrrecs dirigint el país, ho trobo inacceptable de cap a peus, i ara, una vegada que s’han destapat les mentides, aquí no ha passat res, no es prenen mesures ni es castiguen els mentiders; pel contrari, hi ha polítics catalans exiliats per por a no tenir un judici just i por de que se’ls empresoni com als que ja són a presó fa mesos, lluny de les seves famílies, a l’espera d’un judici que pot tardar anys, i tot plegat per les seves idees polítiques.
És una vergonya que la monarquia espanyola “visqui del cuento” avalat per un país de lladres, omplint cada dia més el seu compte corrent amb sous desorbitats trets de diner públic, mentres el poble ha de fer malabars per arribar a final de mes.
I no parlem de la justícia, perquè en aquest país no existeix, més aviat el què hi ha és INJUSTÍCIA.
És un atropellament que se’ns tracti de terroristes per portar un llaç o qualsevol peça de roba de color groc, vergonya els hi hauria de fer per tractar-nos així, mentre a violadors se’ls posa una condemna ridícula, se’ns en riuen a la nostra cara i encara vólen que acotxem el cap i callem.
Els espanyols haurien d’estar orgullosos dels catalans, perquè som els únics que em tingut pebrots de plantar cara a les injustícies de l’estat espanyol.
Estem en una vergonya de país i tinc molta pressa per fotre el camp d’una vegada.
diumenge, 21 de gener del 2018
SOM AMB TU (Llibre solidari)
L’Associació Rimaterrània , amb la col•laboració de la revista Som-hi de Malgrat de Mar, va presentar el passat 15 de Desenbre del 2017, el llibre solidari "Som amb Tu" a la Sala Oriol Bohigas de l’Ateneu Barcelonès.
Llibre de poemes, que ha comptat amb la col•laboració de poetes i poetesses d’arreu de Catalunya, i el grup musical català “Txarango” entre moltes altres col.laboracions, editat per recaptar fons i donar suport al projecte “Compta amb mi”, de creació d’un equip de suport de cures pal•liatives pediàtriques que ha posat en funcionament la Fundació d’Oncologia Infantil Enriqueta Villavecchia.
dimecres, 17 de gener del 2018
NÚVOL DE LLETRES
El seu món era envoltat per un núvol de lletres, unes lletres sense tinta, les tecles acariciades amb cura pels seus dits, explicant tot allò que, dins al seu cap cridava en silenci. Els ulls fixos a la pantalla anaven esculpint cada paraula, cada frase, cada història amb ganes de sortir a la llum. Uns dies les lletres es vestien de festa, d'altres desprenien tristor. Construïa vides amb els seus dits.
El seu món trontollava si la inspiració no arribava, i només la remor del mar li tornava. Un dia de tardor amb el cel enterenyinat, es va asseure en una roca, i amb el mar d’aigua cristal·lina que s’estenia davant seu, va començar a escriure...
"La noia de cabells daurats es guiava pel seu instint, els ulls cecs deixaven pas als demés sentits. Aliena als colors del món, podia percebre el més mínim detall que l'envoltava, caminava a les palpentes, però lluny de ser un obstacle, els seus sentits es multiplicaven, tot era més clar dins la seva foscor.
En Teo, el seu gos pigall, fidel i atent als seus desitjos, l’acompanyava en tot moment, era el seu guia i millor amic...”
Històries de gent que veia pel carrer, o passejant a la vora del mar, fins i tot a les sales d’espera, observava els detalls de cadascú, aleshores en creava un perfil imaginari, s’endinsava a la seva pell per sentir-los, a uns feliços, a d’altres no tant, solitaris, amants...
I així la seva imaginació establia un vincle amb el personatge mentre dins la seva ment prenia vida...