diumenge, 27 de març del 2016

IRLANDA

Li va fer reduir la marxa, en aquella carretereta de segona no hi passava ni un ànima, va abaixar la finestra per impregnar-se d'aquella olor de terra humida i gespa fresca tant típica d'Irlanda. Va alçar la vista cap als núvols blanquinosos dibuixats al cel trencant el blau, uns ocells volaven ben amunt ballant al ritme del vent.
Tancant els ulls, amb l'aire acaronant-li la cara i despentinant els cabells rossos i llargs, va viatjar vint anys enrera. 
Ell se la mirava sense dir res...


dimarts, 22 de març del 2016

RAIG DE LLUM

La va despertar la brisa d'aquell petó als llavis, un raig de llum entrava per la finestra, viu, intens, buscant la foscor per cubrir-la de claror, els ulls encara tancats se n'hi anaven, ella podia sentir la seva escalfor culpidora a la cara, unes mans l'acariciaven amb avidesa, venstint-li aquella pell d'un color rosa tornassolat, de sensacions sublims.
Bonica i desperta com l'albada,
brillant com el somriure d'un estel,
ella es deixava fer, l'únic soroll trencant el silenci, el tic-tac del vell rellotge de paret, cansat de donar les hores...


dilluns, 21 de març del 2016

LA DISTÀNCIA



La distància
no em deixa tocar-te
ni olorar-te
ni llegir els teus ulls
només ets un reflex
del meu pensament
que com el fum desapareix

La teva mirada
un miratge pels meus ulls
el teu cos
un somni despert
la teva veu
un xiuxiueig llunyà
ets com desitg inabastable

No ets ni un record
però deixes rastre al teu pas
pels meus sentits
en la imaginació et trobo
dins la realitat et perdo
no puc veure si existeixes
però ets part de mi

dimarts, 8 de març del 2016

MICRORELATS



Aquell amor es va gravar a foc al cor de tots dos, malgrat els anys i la distància, seguia cremant com el primer dia.

L´onada d´aquell amor forjat a foc lent, va cubrir el seu món marcant-los a la pell la seva essència.

En la distància, dins d´un món del revés, separat per un camí 
d'espines, les seves mirades es trobaven cada nit entre els estels.

El silenci amagava el que la seva boca callava, mots reprimits que li ferien el cor, sentiments profunds per un amor inabastable.

Només ella podía sentir les paraules mudes que cridaven dins l´ànima, aquells pensaments prohibits que el sileni guardava...

TU...

-Ets música pels meus desitjos, buscaré la teva llum entre els meus somnis...

-Il.lumines la meva vida amb la claror del teu somriure.

-Quan la lluna vesteix la nit, els teus somnis em despullen.

-Et necessito com la lluna necessita la nit.

-Les nostres abraçades aturen el temps i ens desperten els sentits.

-Per tu em vaig fer més forta, però segueixes sent la meva debilitat.

-Caminarem junts fins que el silenci apagui el so del nostre últim suspir.


divendres, 4 de març del 2016

LA POR

La por a no estar a l´alçada del que s´espera de mi em desespera, em rosega l´ànima i als meus ulls es reflecteixen les nits de desperts pensaments.
Però sé que en una d´aquestes nits d´ulls oberts, se m´encendrà una llum als meus pensaments a les fosques, i m´impedirà que caigui en un abisme d´incertesa mostrant-me el camí cap a les respostes fins ara mudes a les meves preguntes.
Les pors em faran més valenta, de cada error en treuré una lliçó i les caigudes em tornaran més atenta enfortint les debilitats que m´ha portat aquest monstre, la por.
Els meus dits, a les ordres dels meus pensaments desordenats, diran tot alló que el silenci amaga esperant que les meves paraules siguin llegides.