ET DESPERTEN

De vegades sents que la vida t'arrossega com quan camines entre la multitut, a cops, persones amb mirada fosca que et trepitjen i t'empenyen, tu, sense mirar enrera per por de xocar amb el que tens al davant, obstacles que s'interposen fen-te trontollar, sensació d'ofec, et falta l'aire, tens ganes de fugir, de córrer ben depressa per allunyar-te i alliberar-te, però el sol t'enlluerna, et cega i t'impedeix avançar.
Presonera dins la gola d'un malson, esclava al seu capritx. Cada vegada et sents més esgotada, però no vençuda, no, això mai, lluites, i de sobte...
et toquen i et desperten.

OLOR DE TARDOR

Pinzellades de pluja
pentinen els carrers
donant un color nou als dies
que s'apaguen aviat
escurçant la claror

L'aire xiuxiueja
embulla els arbres
els abraça
i els despulla al seu capritx

El fred ens acompanya
ens envolcalla
aferrant-se a la nostra pell
fent-nos estremir

Vestides de foscor les hores
ens avisen de la seva arribada
desprenent la seva fragància
olor intensa i humida
olor de Tardor

FELICITAT

El vent és testimoni
dels encants de la teva pell
doncs n'ha tastat la dolçor

La teva mirada inspira al sol
a brillar com mai
no hi ha lloc per a les ombres

La música calla rendida
al so de la teva veu
el silenci t´escolta

La vida no s'atura
no t'espera
no té espera
ni destí
ni estació
no dorm
no descansa
flueig i se'ns emporta
com el riu
viu
que al seu pas
s'emporta les gotes de la pluja
les llàgrimes caigudes del cel
sense mirar enrera

Has de sembrar mil somriures
alimentar-los amb el teu amor
regar tantes il.lusions
com pedres et trobis pel camí
abans de recollir la tant buscada 
Felicitat