TOT CANVIA

Les coses canvien, un dia ets feliç i l’endemá et destrossen tot el què has construit, així, sense més. No hi ha res escrit, tot flueix sobre la marxa, si vols quelcom ho has de buscar, sabent que potser no ho trobaràs, aquí rau el risc. Vivim envoltats d’incerteses, de “potsers” i de dubtes, no sabem el “què” ni el “com” i molt menys el “quan” ni el qui” i esperem...

Les relacions amb les persones també canvien, és curiós com es pot passar de tenir llargues converses amb algú en que t’hi sents a gust, a no poder creuar ni dues paraules, com si la complicitat trobada s’hagués perdut entre silencis, ara els riures junts només ressonen en el record, les ànsies per compartir una estona s’han fet fum, i el pitjor de tot és que no hi ha un motiu, una raó, senzillament s’ha fos. I aquella que mai t’ha caigut bé, ara hi trobis consol amb un gest maco. Res és previsible, els plans van segons la direcció i les decisions que prenem.

Per bé o per mal, tot canvia, la vida va girant, el món no s’atura, res és per sempre, però sempre hi haurà un demà per viure’l, quelcom per lluitar, aprofitant i valorant les coses bones que ens anem trobant pel camí. Si ens espanten les pors mosseguem-les. Fem l’impossible per fer-ho possible, que no sigui per no haver-ho intentat...