Tot el què vull és ser feliç, perquè el cafè és el de menys...
Pensaments en veu alta i altres històries, que només jo sé si són realitat o ficció, escric entre somnis desperts i realitats adormides...
dilluns, 20 d’agost del 2018
VULL UN CAFÈ
Vull un cafè, un de ben carregat de somnis complerts i reptes assolits, per omplir els espais buits i els camins encara per recórrer, amb molt de sucre, per endolcir les amargors i un toc de llet per emblanquinar les foscors. Vull un cafè amb gust d’il·lusions que m’enlairin ben amunt, i amb forma de somriures i colors per esvair totes les pors. Vull un cafè de móns per explorar, d’aventures amb finals feliços, de jardins on les flors esclatin al meu pas. Jo només vull un cafè sense excuses, amb paraules que trenquin silencis i curin ferides, una mirada sincera que encara que no entengui res, es quedi sense preguntar.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada