dijous, 18 d’octubre del 2018

SÓC LA TARDOR 🍁

Sóc la Tardor
nascuda per canviar els dies i les nits, arribo amb paraigües i ulleres de sol.
No esperis de mi que t’escalfi el llit.
No he vingut per quedar-me, doncs només estic de pas, la meva breu estada et prepara pel què vindrà, el meu clima tan sols et farà pessigolles, el pitjor estar per arribar, i si no t’ho creus, espera i veuràs.
Vaig a pas lent però no m’aturo, els meus cabells castanys cobreixen les muntanyes i les valls.
Sóc atrevida, atractiva i elegant, vestida amb tons marrons i rogencs em passejo sigil.losa, observant i desafiant, deixant un rastre de pluja com a regal pels camps assedegats. El meu alè refresca les matinades i les fulles seques cauen rendides als meus peus.
Faig lluir el sol al matí, i al migdia et porto tempesta, o a l’inrevés, sóc indecisa, juganera i capritxosa, però no creguis que estic boja, només estic com el temps, així que, t’agradi o no, sóc així, l’estació de l’any més inspiradora que trobaràs, em dediquen poemes i em canten cançons.
Abans t’he dit que no he vingut per quedar-me, 
i així és, aviat me n’aniré, però quan menys t’ho esperis, tornaré...


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada