DEIXAR D'ESCRIURE?

El dia que jo deixi d'escriure, no s'assecarà el mar, ni la flama del sol s'apagarà, tampoc la lluna deixarà d'il.luminar les nits.
El dia que deixi d'escriure, no deixaran de passar grans coses, ni es deixarà de llegir ni d'inventar històries per fer somiar.
El dia que deixi d'escriure, els nens continuaran jugant i no deixaran de somriure, els arbres continuaran vestits de fulles i els rosers no deixaran de florir.
El dia que jo deixi d'escriure, el vent no deixarà de bufar ni la pluja de mullar els carrers.
El dia que jo deixi d'escriure, tot seguirà el seu curs, tan sols els meus dits s'hauran assecat i jo... hauré deixat de somiar desperta.

ET REGALO ELS MEUS DITS

Et regalo els meus dits, per escriure't tot el que hi cap al meu cor, un brogit de mots guarnits de colors i paraules dolces que surten a raig. I penso en tu quan caic en l'abisme del full en blanc, i és a les hores que em plou la inspiració com aigua de maig, i és així com em deixo arrossegar per la marea de lletres. Et regalo els meus dits, per acariciar-te amb un poema i guarir-te si et sents ferit. Et podria regalar el sol, la lluna o l'estel més brillant, però et regalo els meus dits, perquè són l'única cosa que et puc oferir...

ROC DE SANT GAIETÀ

La millor medicina, sense cap mena de dubte, és passar el dia en família. Un dia de Novembre tant espectacular com el d'avui, on el sol ens ha fet brillar, passejant per la platja i per un poble encantador al costat de casa, "El Roc De Sant Gaietà" a la "Costa Daurada", un petit poblet de conte de fades, on els carrers prenen vida davant dels nostres ulls. De vegades no cal anar gaire lluny per gaudir d'unes meravelloses vistes...

EL MEU LLIBRE PREFERIT

Tothom té un llibre preferit, un d'aquells que no vols que s'acabi mai, que et fa somiar desperta, que et té amb el nas enganxat a les pàgines i no te'n vols separar, que arribes a agafar un afecte especial als personatges, fins i tot pots detestar-los immensament als qui fan de dolents, els hi poses cara, te'ls imagines amb tota mena de detall segons les descripcions. Llibres que et fan riure o fins i tot plorar, a mi aquest em va arrancar més d'una llàgrima, i he de dir que, m'he empassat molts llibres al llarg dels anys que porto a l'esquena, i mai he llegit un final com aquest, tant inesperat i emocionant, em va deixar sense paraules i amb la pell esborronada, senzillament sublim, fins hi tot vaig haver de passar el dol d'una setmana abans de començar-ne un de nou, aquell enyor per un llibre no l'he passat amb cap altre. De debò que te'l recomano amb la ferma convicció que no et deixarà indiferent...

QUAN LES PAPALLONES ENTREN SENSE TRUCAR

Aquesta història és una barreja de realitat i ficció, inspirada amb els meus avantpassats, una vida bolcada a la feina i l'amor dels seus, tacada de sang per una guerra que els marcaria per sempre, tot i l'adversitat, tirarien endavant...

TARDA DE "CAFÈ"

Aquella trobada
es va fer esperar
però l'espera
va valdrà la pena
doncs va superar amb escreix
les expectatives de tots dos
i el que havia de ser
una tarda de cafè
va acabar
amb les mans descontrolades
i un esclat de desig
entre llençols rebregats
marcant el ritme
d'un plaer tant anhelat

CADAQUÉS

Cadaqués, la perla de la Costa Brava, un poble amb encant, un dels més bonics de Catalunya, diuen, i en dóno fe, em va enamorar des del primer cop d'ull. Aquestes són algunes de tantes imatges que em vaig emportar cap a casa...

MAR I CEL

El mar i el cel, regals de la vida que són tant fotogènics que no els hi calen filtres, m'agrada captar els millors instans i respirar-los...

BENA ALS ULLS

Decebuda amb el món
que conspirava
contra ella
massa desenganys
que portaven tristors
i la feien sentir buida
incompresa
perduda
sola entre la multitud
tot el que desitjva
era desaparèixer
i amb una bena als ulls 
que ella mateixa es va lligar 
per no veure-hi
perquè el que veia 
no li agradava...
"Ulls que no hi veuen
cor que no sent" 
(diuen)
...va seguir caminant
a cegues
però feliç.

ALEGRES TRISTESES

També hi ha
alegres tristeses
entre somriures que ploren 
però darrera els núvols
el sol roent
pot desfer un mar de gel
sé que la pluja 
també pot ser d'estels
i que la lluna pot il.luminar
la nit més fosca 
i jo
encara que em despertin
seguiré somiant...

ULLS INSPIRADORS

Els teus ulls vius
inspiradors de poemes
fan dels meus dits
una ploma
plena de tinta
de mots i sentiments
que escriuen el que senten
senten el que escriuen
i reflexen el que veuen
al paper en blanc
impacient de lletres

NOUS COLORS

I va ser quan vaig perdre el nord, que vaig obrir els ulls a un món de noves possibilitats, un món de nous camins que s'obrien al meu pas com un ventall, deixant les avorrides rutines enrera.
I va ser quan em vaig perdre, que em vaig tornar a trobar amb nous colors, diferent de com havia sigut fins ara, esprement cada oportunitat, vivint sense vertigen.
I va ser quan em vaig adormir, que vaig despertar amb nous somnis, nous reptes i carregada de ganes de viure noves experiències, deslligada d'aquest espiral de pors que m'impedien avançar.

FRED

Si tens fred
et cobriré 
amb la meva pell
tant càlida
com una llar de foc
si tens fred 
et vestiré 
de mots ensucrats 
i mirades 
tant dolces com la mel
ara
que la silenciosa lluna 
ens mira
i amb la seva llum ens toca
brillarem com dos estels
en un cel de fosca nit

PARAULES AL TINTER

Ja no trobava 
la seva mirada 
entre els estels,
s'havien perdut
en la foscor del temps, 
les il.lusions 
anaven perdent força,
consumides per la distància, 
els seus somnis
es descolorien
havien deixat de somiar-se,
paraules de foc sufocades 
pel silenci de comiat,
paraules que per sempre més 
romandrien al tinter

CONFIANÇA

Pensament en veu alta...
Confiança, una paraula maca i a la vegada perillosa, es diu que fa fàstic, i no sempre és així, però si en fa, és gràcies a la gent que l'embruta. No m'agrada generalitzar, així que no ho faré, només parlaré d'aquelles persones les quals he decidit apartar de la meva vida per culpa de la confiança. Aquelles que perquè els hi hagis donat "confiança" es pensen que poden fer de tu el que volen, se'n aprofiten i fins i tot et maltracten i et falten al respecte, tant trist com cert, i parlo des de l'experiència. És molt lleig i desagradable trobar-te pel camí de la vida aquesta mena de gent, per tant, el millor que podem fer és allunyar-nos com si d'una epidèmia és tractés. La confiança és un regal, ha de ser neta, clara i una cosa meravellosa entre persones que s'aprecien de veritat, no quelcom, que com diuen, moltes vegades, fa fàstic.

SON

Matins que em desperten 

de les nits adormides 

quatre badalls s'amaguen

darrera la manta

els meus ulls mandrosos 

eviten la llum 

aquesta son

no em deixa escapar 

i sense ni pensar-m'ho 

m'hi torno a girar