A LES MEVES FILLES
Sou...
El color del meu somriure, la llum dels dies de foscor, la dolçor dels moments amargs, una caricia al dolor, una abraçada als ulls tristos,
amb els vostres petons m'eixugueu les llàgrimes quan s'escapen, em regaleu companyia en la soletat,
em guieu quan em perdo i ompliu tots els buits del meu cor.
Quan la inspiració trucava a la seva porta tot es feia invisible pels seus ulls, concentrada, sentint el silenci, només s'escoltava la melodia dels seus dits afilats ballant a les ordres dels pensaments, lliscant suaument però amb avidesa entre les tecles, com si els hi fes l'amor. Seguia de puntetes a la imaginació, sense fer soroll, descrivint nous mons, creant vides, afinant cada detall de la història, quelcom emocionant per ella.
Entre somnis desperts, i realitats adormides.
Els dies de pluja eren els seus aliats, la inspiració es feia sentir més forta, ella la agafava amb força sense deixar-la anar.
En cada paraula reflectia una emoció, un pensament en veu alta, tots els seus sentiments en forma de lletres...
Primavera de contrastos des del gris dels dies de pluja, als colors vius de les fulles que comencen a néixer.
El més de Març estrena l'estació de les flors, deixant encara
un rastre de frescor a les matinades.
L'Abril ens arriba amb perfum de llibres i roses que per Sant Jordi ens fan enamorar, la primavera és més viva que mai, alguna gota de pluja llisca per la finestra, el sol desperta les flors amb la seva escalfor, esclaten vestint de colors els dies.
I ja al Juny, vençuda per la calor, la primavera s'adorm deixant que l'estiu flueixi al seu capritx..
