divendres, 24 de març del 2017

OBLIDAR-TE

I què en saps
tu de les meves nits
on els somnis
em desperten
per buscar-te

I perquè serà
que sempre
oblido oblidar-te
i sense adonar-me'n
els meus pensaments
reposen en tu

I no sé perquè
vaig deixar
una finestra oberta
quan et vaig tancar
la porta

I ara decideixo
no anyorar-te
el pensament negar-te
i del meu cor esborrar-te
ja mai més
oblidaré oblidar-te


diumenge, 12 de març del 2017

POESIA SENSE LLETRES

Llocs per aturar el temps i no pensar en res, que l'únic que has de fer és respirar fons i sentir-te més viva que mai, la natura és poesia sense lletres, és el millor regal per un dia sense presses, colors fusionats, el blau del cel difuminat pel blanc d'alguns núvols que treuen el nas, amb els verds dels arbres i el marronós de la terra, olors sense els fums de la ciutat, puresa infinita...













divendres, 10 de març del 2017

DIVENDRES

Ens perdem tantes coses esperant el divendres, deixem enrera tants moments desitjant que arribi el divendres...
Vivim massa depressa sense valorar les coses bones que a la resta dels dies sen's dóna, ens obsessionem amb el cap de setmana, i si, són els dies que la majoria tenim lliures per fer el que ens vingui de gust, sense horaris ni presses, però no ens adonem que els demés dies també compten.

diumenge, 5 de març del 2017

NEU A PRADES

Prades, un poble amb un encant especial, sobretot quan la neu el vesteix de blanc. Aquella fredor seca de l'hivern i la calor de l'estiu que suaument el cubreix.
Sóc de contrastos, dolç i salat, blanc i negre, fred i calor... Adoro l'estiu, estirada al llit de sorra que la platja m'ofereix, amb el sol roent i el mar amb la seva aigua salada resseguint-me la pell, però també m'apassiona la muntanya, especialment a l'hivern, enamorada de la neu emblanquinant el paisatge, sentir la seva gelor i la textura desfensa entre els dits. 
Així doncs, Prades ha quedat ben enfarinat i jo, no m'ho he volgut perdre...

















divendres, 3 de març del 2017

"ANTIALGUNESPERSONES"

No sóc persona de fer-me amb tothom, guanyar-se la meva confiança no és tasca fàcil, potser sóc massa selectiva, o potser massa exigent, de fet l'experiència m'ha fet ser prudent, diguem que estic escarmentada de tantes garrotades que he rebut. No sóc perfecte, ni pretenc ser-ho, tinc infinitat de defectes, però miro de ser el més "correcte" possible amb la gent que m'envolta. De vegades puc semblar antipàtica, o antisocial, però us asseguro que res més lluny, la meva timidesa acompanyada de la vergonya i el sentit del ridícul massa afinat, un còctel fatal, es poden confondre amb antipatia.
Ara bé, hi ha persones que mai, sota cap concepte, arribaran a guanyar-se la meva amistat, i encara menys, la meva confiança.



Així que, com molt bé diu aquesta imatge, i per donar-li un toc d'humor, no em considero "antisocial", més aviat sóc "antialgunespersones"... 😂

dimecres, 1 de març del 2017

IMATGES DEL MEU MÓN

Imatges del meu món, on la natura em regala el seu tresor més valuós, un festival de colors donant vida als paisatges, les olors embriagadores i l'elegància de les flors, la tranqui.litat bressolant els meus sentits, un petit regal que em faig cada dia, temps per estar amb mi a soles mentre escolto el xiuxiueig dels ocells acompanyant el silenci, la dansa de les fulles amb la brisa marcant el pas, núvols de cotó-fluig guarnint el cel, cadascú fent el seu paper sense fer-se ombra, i jo, amb el sol acariciant-me el rostre, tanco els ulls i respiro fons...