dissabte, 19 de gener del 2019

“PLAGI”

Com a “aprenent d’escriptora” i/o “escriptora aficionada” i havent sigut “víctima” de plagi, m’indigna sobre manera que la gent es prengui la llibertat d’escriure a les xarxes socials, quelcom, com una poesia o una frase d’aquelles “motivadores” (per definir-les d’alguna manera), un simple pensament puntual, o qualsevol altre text, no sent-ne l’autor, i sense posar el nom del mateix, otorgan-se’n l’autoria així com si tal cosa i sense despentinar-se. A mi, com he dit abans, em van plagiar del meu bloc, un text i una poesia sense canviar ni una coma, i es van quedar tant amples, la veritat és que la sensació no és gens agradable. 
Es pot copiar el concepte d’aquell text que t’ha agradat i fer-te’l teu canviant les paraules i el seu ordre, però copiar-ho de dalt baix ho trobo de molt mal gust, i s’ha de tenir molta barra esperar que t’aplaudeixin, estarrufar-te i mostrar-te agraïda pels compliments quan et feliciten per una cosa que no et pertany, no costa gaire dir que no n’ets l’autor/a, tant si saps qui és el que l’ha escrit com si no.
També és cert que malauradament, quan publiquem quelcom per Internet, estem exposats a que ens copiïn, no hauria de passar, si més no passa.
Amb aquest escrit, no vull acusar, i molt menys donar cap lliçó a ningú, faltaria més, tothom és lliure de fer i escriure el què vulgui, tanmateix, m’agradaria que s’entengués, que el plagi, encara que només sigui de petits textos o frases, pot arribar a ser dolorós per la persona plagiada, perquè veure quelcom teu a mans d’un altre, et sents com si t’haguessin robat, les persones que, com jo, escriuen, crec que em podran entendre, no obstant, les que no ho fan, probablement creguin que exagero, en fi, així és com penso i així ho escric. 

dissabte, 5 de gener del 2019

ELS MAGS SÓN ELS NENS

Els mags no són els Reis d’Orient, els mags són els nens que creuen en allò que els fa feliç, que els inspira il.lusió, aquí realment és on rau la màgia de la nit de reis, en la inocència dels infants, ells poden sentir quelcom que els adults ja no sentim. Ara la nostra comesa és aconseguir que no perdin mai la il.lusió, alimentar-la jugant i gaudint amb ells, que sempre portin un somriure al cor, que sàpiguen estimar i estimar-se a si mateixos, ajudar-los a trobar el seu estel i fer-los entendre el valor de les coses, les materials, sí, però sobretot, que el més importat i valuós no es pot comprar, com són, entre d’altres coses, l’amor, el respecte i l’amistat; aquests valors són la màgia que han de portar a la pell ben adherida, si perduren tota la vida, tenen la felicitat assegurada.