GENER

Acomiadem l'any amb un bon sopar i encetem el Gener que dansa al so de l'hivern gelant-nos la pell, el rebem amb confeti de colors i serpentines de nous propòsits, amb el Nadal encara entre les dents amb gust de torrons, potser algun kilo de més a la balança, i les butxaques plenes dels millors desitjos dels qui ens volen bé.
Ara si, comencem de nou, caminem a poc a poc per no ensopegar i arribar més lluny, sortim ben d'hora per no fer tard, i amb les ales cosides a l'esquena, per si hem de fugir ben depressa. Trobarem qualsevol excusa per somriure, i l'encomanarem als qui tenim al costat. La vida ens regala un altre any, sense llaç, però amb nous horitzons, i amb l'oportunitat de recollir el què hem sembrat en el passat.

DRINGADISSA D'IL.LUSIONS

Vaig perdre les paraules
en aquell malson boirós
on la crua realitat
m'ensenyava les dents
els colors s'apagaven
fins i tot la meva llum
perdia brillantor
i jo amb ulls clucs
oblidant el pas del temps 
caminava a les palpentes
però les hores 
no passaren en va
i el fum espès 
d'aquell malson
per fi es va esvair
fent camí cap a l'oblit
I ara ben desperta
ompliré la meva copa
de cava del bo
dins les bombolles
pensaments feliços
i l'única melodia
serà una meravellosa
dringadissa d'il.lusions

ANY NOU

Que què li demano al nou any? Aquest any que estem apunt d'encetar a l'espera de seguir aquí, amb els qui puc veure, sentir i tocar, i també als qui duc al cor.
I no vull que em porti res, només desitjo que no em prengui res del que ja tinc, ni la família, ni els amics, ni la salut, no vull que em prengui el somriure, les il.lusions, ni la meva vida forjada amb els anys, només vull seguir el meu camí amb el què tinc, amb el què fins ara he anat recollint, l'únic que desitjo és que les meves estrelles segueixin brillant i que aquest any que està apunt de néixer, no em prengui la meva llum...

EL RESSÒ DELS SOSPIRS

Els ressò dels nostres sospirs
travessen les parets
viatjant entre els espais
com música d'ambient
i al llindar del nostre cos
rau l'anhel ben roent
barrejant mirades
amb rialles i mossegades
fent el joc més plaent
de segur que aquest moment
es gravarà a la nostra pell
com un poema mai escrit
tant sols ben assaborit
deixant el gust d'aquesta nit

YO QUISIERA...

Yo quisiera encontrar 
ese brebaje
que me hiciera pequeña
y como si tal cosa
asomarme en tu corazón
para ver si alguno
de tus latidos
llama mi nombre.
Yo quisiera saber 
que te dicen tus sueños 
sobre mi
solo espero 
que no hablen mal de mi
a mis espaldas.
Yo quisiera ser un pájaro
que oculto 
en un rincón de tu ventana
alcanzara escuchar tu voz
entre sueños de algodón
susurrar mi nombre.
Y que sabré yo
de quin te quita el sueño
cual dueña de tus noches...

DEFECTES

Incapaç de lluitar contra dos defectes monstruosos que se'm mengen en vida, la rancúnia i l'orgull del dolent, del que juga brut i em cega, el que no em deix perdonar aquells qui, volent o sense voler, m'han ferit el cor, i jo m'aparto d'ells com si d'una bomba a punt d'esclatar és tractés, una batalla perduda. Defectes incurables fets ombres projectades per la meva pròpia llum, recargolant-se dins les entranyes; i jo segueixo aquí, sabent que la venjança no té cabuda en mi, esperant que s'obrin escletxes entre els núvols negres i em deixin veure la claror dels meus dies...

MOLLES DE PA

De vegades només necessito...
mirar les estrelles
escoltant el silenci
arraulida en la foscor,
una picada d'ullet
d'algú que combina amb mi
còmplices d'aquell instant,
que el cap i el cor
vagin a l'una,
i complir el desig
que tant em neguiteja,
o quelcom més senzill
com escoltar la mateixa cançó
una vegada i un altre,
sentir la carícia del mar
als meus peus descalços,
notar l'escalfor del sol a la cara
o la humitat de la pluja
segons el caprici del dia...
De vegades em sento
com si caminés
en contra direcció,
amb una fiblada a l'estómac
em miro al mirall i no m'hi veig,
em manca l'aire
aleshores
intento respirar fons
penso amb el cotó de sucre
el sento lliscar entre les dents
noto com la seva dolçor
se'm desfà a la boca
i em calma.
Saps?
Sempre deixo molles de pa pel camí
per trobar-me si em perdo...

INÈRCIA DEL PLAER

Em sobra espai
entre tu i jo
i poc a poc m'acosto
escurçant distància
desfent cada milimetre
i ara
arraulida al teu cos
em vesteixo de tu
te'n menges a petons
i jo
em deixo menjar
això és una guerra
sense treva ni regles
que només plegats
la podrem lliurar
amb les armes afilades
de caricies i besades
que ens deixaran sense alè
embriagats i arrossegats
per la inèrcia del plaer

EL PAPER

El paper
és memòria
i s'hi evoquen
els pensaments
absorbeix amb cura
els sentiments vessats
guardant la seva essència
gravant al cor dels qui llegeixen

ÉS NADAL

És temps de treure la pols a l'arbre de Nadal, d'obrir les caixes on els adorns Nadalencs dormen durant la resta de l'any. És hora d'espolsar les tristors i rebre les il.lusions amb els braços oberts, ara toca destapar els nostres desitjos, deixar respirar els somriures que ens fan brillar. És l'època dels nens, quan ens empapem de les seves rialles, ens il.luminen amb les seves mirades, és temps de llums amb música de fons, de família, és la cara bonica de la vida, és Nadal...

"Aquesta cançó em porta records d'un Nadal diferent, lluny de casa, però amb una escalfor especial..."

ÚLTIMA LLÀGRIMA

L'última llàgrima
amb un regust estrany
ell amb un buit
li va arrancar
un silenci
un comiat
paraules mai dites
dins al cor van cremant
buscarà una raó
per seguir respirant
esperant que l'oblit
arribi aviat
per seguir avançant