Acomiadem l'any amb un bon sopar i encetem el Gener que dansa al so de l'hivern gelant-nos la pell, el rebem amb confeti de colors i serpentines de nous propòsits, amb el Nadal encara entre les dents amb gust de torrons, potser algun kilo de més a la balança, i les butxaques plenes dels millors desitjos dels qui ens volen bé.
Ara si, comencem de nou, caminem a poc a poc per no ensopegar i arribar més lluny, sortim ben d'hora per no fer tard, i amb les ales cosides a l'esquena, per si hem de fugir ben depressa. Trobarem qualsevol excusa per somriure, i l'encomanarem als qui tenim al costat. La vida ens regala un altre any, sense llaç, però amb nous horitzons, i amb l'oportunitat de recollir el què hem sembrat en el passat.
Pensaments en veu alta i altres històries, que només jo sé si són realitat o ficció, escric entre somnis desperts i realitats adormides...
divendres, 30 de desembre del 2016
dijous, 29 de desembre del 2016
DRINGADISSA D'IL.LUSIONS
Vaig perdre les paraules
en aquell malson boirós
on la crua realitat
m'ensenyava les dents
els colors s'apagaven
fins i tot la meva llum
perdia brillantor
i jo amb ulls clucs
oblidant el pas del temps
caminava a les palpentes
però les hores
no passaren en va
i el fum espès
d'aquell malson
per fi es va esvair
fent camí cap a l'oblit
I ara ben desperta
ompliré la meva copa
de cava del bo
dins les bombolles
pensaments feliços
i l'única melodia
serà una meravellosa
dringadissa d'il.lusions
en aquell malson boirós
on la crua realitat
m'ensenyava les dents
els colors s'apagaven
fins i tot la meva llum
perdia brillantor
i jo amb ulls clucs
oblidant el pas del temps
caminava a les palpentes
però les hores
no passaren en va
i el fum espès
d'aquell malson
per fi es va esvair
fent camí cap a l'oblit
I ara ben desperta
ompliré la meva copa
de cava del bo
dins les bombolles
pensaments feliços
i l'única melodia
serà una meravellosa
dringadissa d'il.lusions
dimarts, 27 de desembre del 2016
ANY NOU
Que què li demano al nou any? Aquest any que estem apunt d'encetar a l'espera de seguir aquí, amb els qui puc veure, sentir i tocar, i també als qui duc al cor.
I no vull que em porti res, només desitjo que no em prengui res del que ja tinc, ni la família, ni els amics, ni la salut, no vull que em prengui el somriure, les il.lusions, ni la meva vida forjada amb els anys, només vull seguir el meu camí amb el què tinc, amb el què fins ara he anat recollint, l'únic que desitjo és que les meves estrelles segueixin brillant i que aquest any que està apunt de néixer, no em prengui la meva llum...
I no vull que em porti res, només desitjo que no em prengui res del que ja tinc, ni la família, ni els amics, ni la salut, no vull que em prengui el somriure, les il.lusions, ni la meva vida forjada amb els anys, només vull seguir el meu camí amb el què tinc, amb el què fins ara he anat recollint, l'únic que desitjo és que les meves estrelles segueixin brillant i que aquest any que està apunt de néixer, no em prengui la meva llum...
diumenge, 18 de desembre del 2016
EL RESSÒ DELS SOSPIRS
Els ressò dels nostres sospirs
travessen les parets
viatjant entre els espais
com música d'ambient
i al llindar del nostre cos
rau l'anhel ben roent
barrejant mirades
amb rialles i mossegades
fent el joc més plaent
de segur que aquest moment
es gravarà a la nostra pell
com un poema mai escrit
tant sols ben assaborit
deixant el gust d'aquesta nit
travessen les parets
viatjant entre els espais
com música d'ambient
i al llindar del nostre cos
rau l'anhel ben roent
barrejant mirades
amb rialles i mossegades
fent el joc més plaent
de segur que aquest moment
es gravarà a la nostra pell
com un poema mai escrit
tant sols ben assaborit
deixant el gust d'aquesta nit
divendres, 16 de desembre del 2016
YO QUISIERA...
Yo quisiera encontrar
ese brebaje
que me hiciera pequeña
y como si tal cosa
asomarme en tu corazón
para ver si alguno
de tus latidos
llama mi nombre.
Yo quisiera saber
que te dicen tus sueños
sobre mi
solo espero
que no hablen mal de mi
a mis espaldas.
Yo quisiera ser un pájaro
que oculto
en un rincón de tu ventana
alcanzara escuchar tu voz
entre sueños de algodón
susurrar mi nombre.
Y que sabré yo
de quin te quita el sueño
cual dueña de tus noches...
ese brebaje
que me hiciera pequeña
y como si tal cosa
asomarme en tu corazón
para ver si alguno
de tus latidos
llama mi nombre.
Yo quisiera saber
que te dicen tus sueños
sobre mi
solo espero
que no hablen mal de mi
a mis espaldas.
Yo quisiera ser un pájaro
que oculto
en un rincón de tu ventana
alcanzara escuchar tu voz
entre sueños de algodón
susurrar mi nombre.
Y que sabré yo
de quin te quita el sueño
cual dueña de tus noches...
DEFECTES
Incapaç de lluitar contra dos defectes monstruosos que se'm mengen en vida, la rancúnia i l'orgull del dolent, del que juga brut i em cega, el que no em deix perdonar aquells qui, volent o sense voler, m'han ferit el cor, i jo m'aparto d'ells com si d'una bomba a punt d'esclatar és tractés, una batalla perduda. Defectes incurables fets ombres projectades per la meva pròpia llum, recargolant-se dins les entranyes; i jo segueixo aquí, sabent que la venjança no té cabuda en mi, esperant que s'obrin escletxes entre els núvols negres i em deixin veure la claror dels meus dies...
MOLLES DE PA
De vegades només necessito...
mirar les estrelles
escoltant el silenci
arraulida en la foscor,
una picada d'ullet
d'algú que combina amb mi
còmplices d'aquell instant,
que el cap i el cor
vagin a l'una,
i complir el desig
que tant em neguiteja,
o quelcom més senzill
com escoltar la mateixa cançó
una vegada i un altre,
sentir la carícia del mar
als meus peus descalços,
notar l'escalfor del sol a la cara
o la humitat de la pluja
segons el caprici del dia...
De vegades em sento
com si caminés
en contra direcció,
amb una fiblada a l'estómac
em miro al mirall i no m'hi veig,
em manca l'aire
aleshores
intento respirar fons
penso amb el cotó de sucre
el sento lliscar entre les dents
noto com la seva dolçor
se'm desfà a la boca
i em calma.
Saps?
Sempre deixo molles de pa pel camí
per trobar-me si em perdo...
mirar les estrelles
escoltant el silenci
arraulida en la foscor,
una picada d'ullet
d'algú que combina amb mi
còmplices d'aquell instant,
que el cap i el cor
vagin a l'una,
i complir el desig
que tant em neguiteja,
o quelcom més senzill
com escoltar la mateixa cançó
una vegada i un altre,
sentir la carícia del mar
als meus peus descalços,
notar l'escalfor del sol a la cara
o la humitat de la pluja
segons el caprici del dia...
De vegades em sento
com si caminés
en contra direcció,
amb una fiblada a l'estómac
em miro al mirall i no m'hi veig,
em manca l'aire
aleshores
intento respirar fons
penso amb el cotó de sucre
el sento lliscar entre les dents
noto com la seva dolçor
se'm desfà a la boca
i em calma.
Saps?
Sempre deixo molles de pa pel camí
per trobar-me si em perdo...
dijous, 15 de desembre del 2016
INÈRCIA DEL PLAER
Em sobra espai
entre tu i jo
i poc a poc m'acosto
escurçant distància
desfent cada milimetre
i ara
arraulida al teu cos
em vesteixo de tu
te'n menges a petons
i jo
em deixo menjar
això és una guerra
sense treva ni regles
que només plegats
la podrem lliurar
amb les armes afilades
de caricies i besades
que ens deixaran sense alè
embriagats i arrossegats
per la inèrcia del plaer
entre tu i jo
i poc a poc m'acosto
escurçant distància
desfent cada milimetre
i ara
arraulida al teu cos
em vesteixo de tu
te'n menges a petons
i jo
em deixo menjar
això és una guerra
sense treva ni regles
que només plegats
la podrem lliurar
amb les armes afilades
de caricies i besades
que ens deixaran sense alè
embriagats i arrossegats
per la inèrcia del plaer
dijous, 8 de desembre del 2016
EL PAPER
El paper
és memòria
i s'hi evoquen
els pensaments
absorbeix amb cura
els sentiments vessats
guardant la seva essència
gravant al cor dels qui llegeixen
és memòria
i s'hi evoquen
els pensaments
absorbeix amb cura
els sentiments vessats
guardant la seva essència
gravant al cor dels qui llegeixen
dimarts, 6 de desembre del 2016
ÉS NADAL
És temps de treure la pols a l'arbre de Nadal, d'obrir les caixes on els adorns Nadalencs dormen durant la resta de l'any. És hora d'espolsar les tristors i rebre les il.lusions amb els braços oberts, ara toca destapar els nostres desitjos, deixar respirar els somriures que ens fan brillar. És l'època dels nens, quan ens empapem de les seves rialles, ens il.luminen amb les seves mirades, és temps de llums amb música de fons, de família, és la cara bonica de la vida, és Nadal...
"Aquesta cançó em porta records d'un Nadal diferent, lluny de casa, però amb una escalfor especial..."
"Aquesta cançó em porta records d'un Nadal diferent, lluny de casa, però amb una escalfor especial..."
dilluns, 5 de desembre del 2016
ÚLTIMA LLÀGRIMA
L'última llàgrima
amb un regust estrany
ell amb un buit
li va arrancar
un silenci
un comiat
paraules mai dites
dins al cor van cremant
buscarà una raó
per seguir respirant
esperant que l'oblit
arribi aviat
per seguir avançant
amb un regust estrany
ell amb un buit
li va arrancar
un silenci
un comiat
paraules mai dites
dins al cor van cremant
buscarà una raó
per seguir respirant
esperant que l'oblit
arribi aviat
per seguir avançant
divendres, 25 de novembre del 2016
DEIXAR D'ESCRIURE?
El dia que jo deixi d'escriure, no s'assecarà el mar, ni la flama del sol s'apagarà, tampoc la lluna deixarà d'il.luminar les nits.
El dia que deixi d'escriure, no deixaran de passar grans coses, ni es deixarà de llegir ni d'inventar històries per fer somiar.
El dia que deixi d'escriure, els nens continuaran jugant i no deixaran de somriure, els arbres continuaran vestits de fulles i els rosers no deixaran de florir.
El dia que jo deixi d'escriure, el vent no deixarà de bufar ni la pluja de mullar els carrers.
El dia que jo deixi d'escriure, tot seguirà el seu curs, tan sols els meus dits s'hauran assecat i jo... hauré deixat de somiar desperta.
El dia que deixi d'escriure, no deixaran de passar grans coses, ni es deixarà de llegir ni d'inventar històries per fer somiar.
El dia que deixi d'escriure, els nens continuaran jugant i no deixaran de somriure, els arbres continuaran vestits de fulles i els rosers no deixaran de florir.
El dia que jo deixi d'escriure, el vent no deixarà de bufar ni la pluja de mullar els carrers.
El dia que jo deixi d'escriure, tot seguirà el seu curs, tan sols els meus dits s'hauran assecat i jo... hauré deixat de somiar desperta.
dimecres, 23 de novembre del 2016
ET REGALO ELS MEUS DITS
Et regalo els meus dits, per escriure't tot el que hi cap al meu cor, un brogit de mots guarnits de colors i paraules dolces que surten a raig. I penso en tu quan caic en l'abisme del full en blanc, i és a les hores que em plou la inspiració com aigua de maig, i és així com em deixo arrossegar per la marea de lletres. Et regalo els meus dits, per acariciar-te amb un poema i guarir-te si et sents ferit. Et podria regalar el sol, la lluna o l'estel més brillant, però et regalo els meus dits, perquè són l'única cosa que et puc oferir...
diumenge, 20 de novembre del 2016
ROC DE SANT GAIETÀ
La millor medicina, sense cap mena de dubte, és passar el dia en família. Un dia de Novembre tant espectacular com el d'avui, on el sol ens ha fet brillar, passejant per la platja i per un poble encantador al costat de casa, "El Roc De Sant Gaietà" a la "Costa Daurada", un petit poblet de conte de fades, on els carrers prenen vida davant dels nostres ulls. De vegades no cal anar gaire lluny per gaudir d'unes meravelloses vistes...
dimecres, 16 de novembre del 2016
EL MEU LLIBRE PREFERIT
Tothom té un llibre preferit, un d'aquells que no vols que s'acabi mai, que et fa somiar desperta, que et té amb el nas enganxat a les pàgines i no te'n vols separar, que arribes a agafar un afecte especial als personatges, fins i tot pots detestar-los immensament als qui fan de dolents, els hi poses cara, te'ls imagines amb tota mena de detall segons les descripcions. Llibres que et fan riure o fins i tot plorar, a mi aquest em va arrancar més d'una llàgrima, i he de dir que, m'he empassat molts llibres al llarg dels anys que porto a l'esquena, i mai he llegit un final com aquest, tant inesperat i emocionant, em va deixar sense paraules i amb la pell esborronada, senzillament sublim, fins hi tot vaig haver de passar el dol d'una setmana abans de començar-ne un de nou, aquell enyor per un llibre no l'he passat amb cap altre. De debò que te'l recomano amb la ferma convicció que no et deixarà indiferent...
QUAN LES PAPALLONES ENTREN SENSE TRUCAR
Aquesta història és una barreja de realitat i ficció, inspirada amb els meus avantpassats, una vida bolcada a la feina i l'amor dels seus, tacada de sang per una guerra que els marcaria per sempre, tot i l'adversitat, tirarien endavant...
dimarts, 15 de novembre del 2016
TARDA DE "CAFÈ"
Aquella trobada
es va fer esperar
però l'espera
va valdrà la pena
doncs va superar amb escreix
les expectatives de tots dos
i el que havia de ser
una tarda de cafè
va acabar
amb les mans descontrolades
i un esclat de desig
entre llençols rebregats
marcant el ritme
d'un plaer tant anhelat
es va fer esperar
però l'espera
va valdrà la pena
doncs va superar amb escreix
les expectatives de tots dos
i el que havia de ser
una tarda de cafè
va acabar
amb les mans descontrolades
i un esclat de desig
entre llençols rebregats
marcant el ritme
d'un plaer tant anhelat
dilluns, 14 de novembre del 2016
CADAQUÉS
Cadaqués, la perla de la Costa Brava, un poble amb encant, un dels més bonics de Catalunya, diuen, i en dóno fe, em va enamorar des del primer cop d'ull. Aquestes són algunes de tantes imatges que em vaig emportar cap a casa...
diumenge, 13 de novembre del 2016
MAR I CEL
El mar i el cel, regals de la vida que són tant fotogènics que no els hi calen filtres, m'agrada captar els millors instans i respirar-los...
dissabte, 12 de novembre del 2016
BENA ALS ULLS
Decebuda amb el món
que conspirava
contra ella
massa desenganys
que portaven tristors
i la feien sentir buida
incompresa
perduda
sola entre la multitud
tot el que desitjva
era desaparèixer
i amb una bena als ulls
que ella mateixa es va lligar
per no veure-hi
perquè el que veia
no li agradava...
"Ulls que no hi veuen
cor que no sent"
(diuen)
...va seguir caminant
a cegues
però feliç.
que conspirava
contra ella
massa desenganys
que portaven tristors
i la feien sentir buida
incompresa
perduda
sola entre la multitud
tot el que desitjva
era desaparèixer
i amb una bena als ulls
que ella mateixa es va lligar
per no veure-hi
perquè el que veia
no li agradava...
"Ulls que no hi veuen
cor que no sent"
(diuen)
...va seguir caminant
a cegues
però feliç.
dimecres, 9 de novembre del 2016
ALEGRES TRISTESES
També hi ha
alegres tristeses
entre somriures que ploren
però darrera els núvols
el sol roent
pot desfer un mar de gel
sé que la pluja
també pot ser d'estels
i que la lluna pot il.luminar
la nit més fosca
i jo
encara que em despertin
seguiré somiant...
alegres tristeses
entre somriures que ploren
però darrera els núvols
el sol roent
pot desfer un mar de gel
sé que la pluja
també pot ser d'estels
i que la lluna pot il.luminar
la nit més fosca
i jo
encara que em despertin
seguiré somiant...
ULLS INSPIRADORS
Els teus ulls vius
inspiradors de poemes
fan dels meus dits
una ploma
plena de tinta
de mots i sentiments
que escriuen el que senten
senten el que escriuen
i reflexen el que veuen
al paper en blanc
impacient de lletres
inspiradors de poemes
fan dels meus dits
una ploma
plena de tinta
de mots i sentiments
que escriuen el que senten
senten el que escriuen
i reflexen el que veuen
al paper en blanc
impacient de lletres
dilluns, 7 de novembre del 2016
NOUS COLORS
I va ser quan vaig perdre el nord, que vaig obrir els ulls a un món de noves possibilitats, un món de nous camins que s'obrien al meu pas com un ventall, deixant les avorrides rutines enrera.
I va ser quan em vaig perdre, que em vaig tornar a trobar amb nous colors, diferent de com havia sigut fins ara, esprement cada oportunitat, vivint sense vertigen.
I va ser quan em vaig adormir, que vaig despertar amb nous somnis, nous reptes i carregada de ganes de viure noves experiències, deslligada d'aquest espiral de pors que m'impedien avançar.
I va ser quan em vaig perdre, que em vaig tornar a trobar amb nous colors, diferent de com havia sigut fins ara, esprement cada oportunitat, vivint sense vertigen.
I va ser quan em vaig adormir, que vaig despertar amb nous somnis, nous reptes i carregada de ganes de viure noves experiències, deslligada d'aquest espiral de pors que m'impedien avançar.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)