Diuen que la millor pèrdua de temps, és estar amb algú que estimes, doncs jo crec que això no és perdre el temps, sinó guanyar-lo. Perdre el temps és esperar el tren que fa tard, o un missatge que no arriba, o haver d’estar amb qui no vols estar, i un llarg etc. de coses que no et vénen de gust.

Diuen que voler és poder, si més no, no sempre és així, per falta de mitjans o qualsevol obstacle i/o entrebanc que et dificulti el camí per arribar al teu objectiu. Ara bé, voler veure, sentir o llegir algú que aprecies, no admet excuses, com: “volia trucar-te però...” aquest “volia” i aquest “però” només són excuses, perquè si realment vols contactar amb algú, ho fas sense “peròs”.

Diuen que qui vulgui peix que es mulli el cul.

També diuen que si tens paciència tot arriba, però, i si no la tens?

Jo si vull flors surto a buscar-les, no espero a que me les portin. L’experiència m’ha ensenyat a no esperar res de ningú.