diumenge, 12 d’agost de 2018

LA GORFA

Era feliç quan arribava l’estiu, el meu cor bategava amb més força quan, en entrar al poble, des de l’interior del cotxe carregat de maletes i d’il.lusions, sentia les campanes repicar, donaven les hores, però jo m’imaginava que em donaven la benvinguda. Respirava fons l’aire pur de la natura, aquells mesos al poble em sentia lliure com un ocell, lluny del soroll de la ciutat, deixant de banda l’uniforme lleig i avorrit de quadres, oblidant les normes de l’escola i gaudint dels jocs de carrer, les remullades a la piscina amb les meves amigues, unes del mateix poble i d’altres vingudes d’altres ciutats, que com jo, estiuejaven al poble. L’estiu anterior va deixar el llistó molt alt.
Aquella casa apedaçada era vella, centenària i sense luxes ni comoditats, però no necessitava cap d’aquestes coses per ser feliç. Va ser l’herència de la mare, i testimoni d’una guerra on la història impregnava les parets descolorides, també podia sentir l’essència dels avis que no vaig arribar a conèixer.
A les golfes, la “gorfa” que li dèiem, guardava amb gelosia tot d’antiguitats, una ràdio que antany va servir per entretenir els llargs dies, una caleixera plena de llibres groguencs pel temps, que anys enrera devien servir per fer passar les hores, la planxa de l’avia reposava en una estanteria corcada i entre d’altres coses, una capsa metàl·lica rovellada que amagava fotografies dels meus avantpassats, així com les cartes que els meus tiets, germans grans de la mare, van enviar des del front, poc abans de perdre’s a la guerra, un d’ells, per fortuna, va poder tornar, això sí molt malalt, no obstant això va morir a casa entre els seus, l’altre és un de tants soldats de la “Lleva del biberó” desapareguts.
A mi em feia una mica de por entrar-hi sola, era fosca, sense finestres, només el fil de llum d’una bombeta il.lumivava l’habitació, s’apreciava una fortor a humitat, un ambient del passat i el record punyent que em gelava la sang, per aquest motiu acostumava a estar tancada. Jo creia que en tancar la porta, la gorfa prenia vida...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada