Cada matí en encetar el dia, esdevindrà un motiu per viure’l, obro finestres i deixo entrar el sol, la brisa, i aquesta olor penetrant a terra mullada, perfum que aquesta nit ens ha deixat la rosada. Ara el cel s’ha espolsat els quatre núvols negres que entristien els dies i llueix ben blau.
No toco de peus a terra i faig volar coloms, somio desperta, d’il.lusions també puc viure, si més no, sobreviure.
No hi ha prous dies per tants somriures, ni prous nits per tant d’amor, tantmateix, no estima més qui mès abraça, sinó qui més ho demostra...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada