VINA AQUESTA NIT...
...el meu cos et busca
el desig brolla quan t´acostes
amb els ulls tancats
pots llegir el teu nom
a la meva pell
Quan les paraules sobren
els cossos es parlen
trencant el silenci
pell a pell
Em refugiaré entre els teus braços
les nits de tempesta
el teu caliu m´apaga les pors
i els teus llavis encenen el meu foc
Calmes el meu neguit
m´obres la gana
m´omples de ganes
m´inspires desig
vina aquesta nit
i inunda de petons
tots els meus racons
NO VULL SOMIAR-TE...
...vull tenir-te
ben desperta
gaudir-te
besar-te
deixaré el rastre
i l´escalfor del meu desig
a la teva pell
L´aire desprèn el teu perfum
quan em passes pel davant
se´m desperta el cos
m´enbriago de tu
et respiro
la teva essència
és part de mi
EL PAS DEL TEMPS...
...i el silenci
van apagar la flama
deixant el fum i l´escalfor
d´un record llunyà
que un dia va cremar a foc viu
PERSEGUINT ELS SEUS SOMNIS...
...amb les mans buides
el cor ple d´il.lusions
i somriures a les butxaques
va emprendre el llarg camí
deixant enrera tot el que tenia
sense oblidar mai
qui era
i d´on venia...
M'atreveixo a somiar-te
quan els somnis
em desperten els sentits
quan el son em busca
i truca a la meva porta
cubrint-me de pau
Et sento
em reconfortes
em tornes les ganes
pintes de colors
els meus racons en blanc
M'inspires desig
fas de mi
la teva ombra
sóc gel que es desfà
a les teves brases
Les meves pors
es tornen transparents
entre els teus braços
que m'omplen de calma
Tot el que vull és
tancar els ulls i...
Somiar-te
Trenquem el silenci
amb les nostres veus
que els nostres crits
no callin mai
Il.luminem la forcor
amb la nostra llum
plantant cara a la ceguesa
Omplim els nostres buits
amb els desitjos i il.lusions
amb els somnis més reals
Deixem enrera el passat més dolorós
i fem front al que vindrà
amb el cap ben alt
sense por...
Trobaré els meus instants, per fer-ne el que vulgui, com una nena somriuré a la vida, somiaré els desitjos, els compartiré amb qui intenti entendre'ls. Tastaré la felicitat i em quedaré amb el regust de la seva mel omplint-me de dolçor.
Viuré amb els ulls ben oberts per no perdre'm res, i assaborir-ne els detalls, tocaré el cim amb els dits, m'hi estaré una estona i respiraré amb satisfacció l'orgull d'haver-hi arribat.
Travesaré els murs dels impossibles, desfaré els nusos que em lliguen, donaré l'esquena al dolor, borraré les cares tristes i els hi dibuixaré el millor somriure sense deixar que es merceixi.
Em fondré entre els braços que sàpiguen donar-me el consol que busco.
M'embriagaré de les notes que em facin ballar al son de la melodia de la vida.
De vegades sents que la vida t'arrossega com quan camines entre la multitut, a cops, persones amb mirada fosca que et trepitjen i t'empenyen, tu, sense mirar enrera per por de xocar amb el que tens al davant, obstacles que s'interposen fen-te trontollar, sensació d'ofec, et falta l'aire, tens ganes de fugir, de córrer ben depressa per allunyar-te i alliberar-te, però el sol t'enlluerna, et cega i t'impedeix avançar.
Presonera dins la gola d'un malson, esclava al seu capritx. Cada vegada et sents més esgotada, però no vençuda, no, això mai, lluites, i de sobte...
et toquen i et desperten.
Pinzellades de pluja
pentinen els carrers
donant un color nou als dies
que s'apaguen aviat
escurçant la claror
L'aire xiuxiueja
embulla els arbres
els abraça
i els despulla al seu capritx
El fred ens acompanya
ens envolcalla
aferrant-se a la nostra pell
fent-nos estremir
Vestides de foscor les hores
ens avisen de la seva arribada
desprenent la seva fragància
olor intensa i humida
olor de Tardor
El vent és testimoni
dels encants de la teva pell
doncs n'ha tastat la dolçor
La teva mirada inspira al sol
a brillar com mai
no hi ha lloc per a les ombres
La música calla rendida
al so de la teva veu
el silenci t´escolta
La vida no s'atura
no t'espera
no té espera
ni destí
ni estació
no dorm
no descansa
flueig i se'ns emporta
com el riu
viu
que al seu pas
s'emporta les gotes de la pluja
les llàgrimes caigudes del cel
sense mirar enrera
Has de sembrar mil somriures
alimentar-los amb el teu amor
regar tantes il.lusions
com pedres et trobis pel camí
abans de recollir la tant buscada
Felicitat
Doncs si, sóc així...
Molta gent "em i es" pregunta per què no he fet una presentació del meu llibre "Instinto de superación" per què no m´he mogut per promocionar-lo, per què per què i perquè... massa "perquès"
La resposta és molt senzilla, jo sóc com sóc, una persona a la que no agrada ser el centre d´atenció, no m´agrada que em mirin, em fa pànic parlar en públic, com una mena de "pànic escènic" podriem dir. Escruire aquest llibre va ser un repte personal, publicar-lo senzillament un somni...
Sóc molt vergonyosa, la meva timidesa fa que em limiti a mi mateixa, que no ho doni tot, que m´amagui, sóc de les que prefereix passar desapercebuda, jo no he heretat la "vena artística" del meu pare que s´ha passat bona part de la seva vida a dalt de l´escenari fent teatre, amb un grup amateur del poble, però ja els agradaria molts dels actors de sèries de televisió tenir el talent del meu pare. Jo no, aquest talent no se m´ha donat a mi...
La vida, tal com jo l´entenc, és una història amb un repartiment de papers fets a mida per cadascú de nosaltres, a uns els toca fer de bons, a d´altres el de dolents etc. Som nosaltres els qui decidim com dur-lo a terme, la nostra tasca és anar seguint el guió fins arribar al nostre destí.Jo, de vegades crec que el paper que se m´ha donat a la vida em va massa gran.És tant difícil seguir el camí correcte quan n´hi ha tants per triar, és tant desesperant veure com se t´escapa de les mans allò que creies tenir sota control, és tant complicat decidir com actuar en una situación extrema.M´agradaria poder amagar-me quan hi ha tormenta, quan la tempesta de la vida cau sobre el meu cap i no tinc on refugiar-me, quan m´ofega el mar de problemas que están destinats a mi, quan no sé estar a l´alçada del paper que se m´ha donat en aquesta vida, tot el que vull és amagar-me, refugiar-me en un lloc segur fins que la calma torni...
Ser
sense existir
Sentir-te
sense tocar-te
ni tant sols tenir-te
Imaginar-te
sense veure´t
Et vas fer fum
abans de tocar-te
Però el teu record
Existeix en mi...
Guarda´t els petons
per quan caigui la nit
T´esperaré al meu costat del llit
perquè omplis de tendresa
tots els meus sentits
Somiar-te
no és tenir-te
és imaginar-te
una imatge borrosa
una ombra
un reflex llunyà
del que ets
del que pots ser
del que seria veure´t...
Vagant la mirada per la finestra
buscava sentit a la seva vida
intentant que l´empremta del passat
no sembrés la incertesa
al seu futur
Els poemes que ell escrivia
duien el seu nom
Ella captava l´essència d´aquell amor
impegnat en cada lletra
però mai va arribar a saber
que tots aquells poemes
eren per ella...
Buscaré la teva mirada entre la gent
Et buscaré entre les boires dels meus somnis
Dóna´m una nit més per somiar-te
Els meus llençols encara criden el teu nom...
La vida no s´atura
Punt i final per uns
Punt i seguit pels que es queden
Dels que marxen
Només ens quedarà el record
Que perdurarà per sempre
dins al nostre cor...
No sé perquè em vesteixo
si em despullen els teus ulls
No sé perquè m´adormo
si em desperten els teus llavis
No sé perquè em trobo
si em perdo pel teu cos
-Va donar un cop d´ull a la vida
i va pensar...
El millor està per arribar
-Li va preguntar amb una mirada
li va respondre amb un somriure
-Sense ni tocar-la
sense ni mirar-la...
Va pintar-li un somriure de colors
-Ell només li podia oferir
les engrunes del seu temps
Ella es conformava
amb els esquitxos de l´amor
que mai seria seu
-Dins als seu ulls
brillaven espurnes de felicitatquan les seves mirades es trobaven
-Creia que era especial
fins que es va adonar
que no ho era més que les altres
-Aquell misteri que l´envoltava
era el seu refugi
Aquella màscara
la seva protecció
-...i el temps
s´endugué les cendres
d´aquell amor
que un dia va ser foc
-Passejant pels vells carrers del poble
amb els ulls tancats
els records la van portar de viatge
un viatge en el temps...
-El destí
capritxós i juganer
la va portar
per camins obscurs i tenebrosos
i a la vegada seductors i emocionants
-El vel de la melancolía
li ennovulava la mirada
no obstant això
era feliç
-Ell no es mereixia
ni la sombra dels seus pensaments
Ella el tenia present
en cada racó del seu cor
-Darrere d´aquelles ulleres fosques
amagava la seva mirada buida
els sus ulls de gel
que mai van veure sortir el sol
-No li calia el sol a a la cara
per lluir la brillantor dels seus ulls
No li calien alegries
per dibuixar un somriure
-Refugiant-se en la soletat
per no ser ferida
Buscant la foscor del son
per evitar el dolor
Somiant ser invisible
-Sense tocar-la
sense mirar-la
tan sols amb paraules
feia que toqués el cel
-Somiava que...
Caminava descalça
les pedres del camí
feriren els seus peus
però era feliç...
Per primer cop
caminava
-De la mà del seu instint
seguint a cegues el seu destí
guiada per l´amor
va vencer la incerteza...
"La por"
-No agraïa que li donessin la vida...
Agraïa que li donessin ulls per veure-la
-El va esperar
però el temps i l´oblit
sempre vencen l´espera
-Amb les boires de la seva mirada
sense sortir dels silencis
es deixava portar pel curs de la vida
-Els ulls i les paraules
es contradeien
La veritat de la seva mirada
deia que el seu amor
ja no era per ella
-El silenci
li enfosquia el camí
li enboirava la mirada
El dolor
li eclipsava el somriure...
...massa llàgirmes
-El dolor de la incerteza
com ferida oberta
Un silenci eixordador
a l´espera d´un amor inabestible
inexistent...
-Recordava el ressonar
dels talons de la mare
pels estrets carrers del poble
ell, amb els genolls pelats...
era feliç
-Dins la seva bombolla
encara no havia tastat
els perills del camí
Amb un últim esforç
la vida li donà la benvinguda
-Amb les mans buides
i el cor ple
va posar fi a una vida
per començar-ne un altre...
-A l´ombre dels seus somnis
amagant els seus desitjos
reprimint els seus sentiments
vivía una vida
que no era la seva
-La pluja va esborrar
les últimes petjades
d´aquell amor
que un dia
va brillar més que el sol
-Deix que les alegries
es mengin les tristeses
Il.lumina la foscor
amb el teu somriure
Espanta les penes
amb el teu amor
-Va esborrar el seu passat
en blanc i negre
i va dibuixar el seu futur
de colors vius...
-...i el temps va fer
que ja no es recordés
de recordar-lo
i l´anyorança
va passar a l´oblit
-El seu plor de vida
va omplir de somriures
als qui l´esperaven
a l´altre costat...
-Als somnis els falten...
Cremar les pors
unes pinzellades de colors vius
i unes gotetes de realitat
-Anava i venia
amb la maleta plena de records
de les butxaques
en sortien històries
deixant un buit
al marxar de nou...
-Amb el seu somriure trist
i unes llàgrimes d´alegría
en la seva cara es reflectia
un inmens Arc de Sant Martí
-Desitjava dir tantes coses
però sabia que el millor
era no dir res...
Va deixar que el silenci
ho digués tot
-Se´ls va encendre la mirada
quan els seus ulls
es van trovar de nou
tornant al passat
on es va quedar
la seva infantesa
-Seduïda per l´impossible
atrepada pel desconegut
es va trovar sola
amb els sentiments ferits
i sotmesa a la foscor
-Des del llit
mirava amb ulls vidriosos per
l´emoció les parets impregnades de records esperant l´últim batec
l´últim alè...
-La llum
il.luminant la mirada
L´aire
omplint els sorpirs
El petò
endolcint el momento
Els records
reganlant somriures...
-Va marxar tal com va arribar
sense fer soroll
sol
amb les mans buides
Això si...
Se´n va anar amb el cor
ple de records
-Cada dia al despertar
allargava la má
buscant la seva escalfor
tardava uns segons en recordar
que ja no hi era
