Pensaments en veu alta i altres històries, que només jo sé si són realitat o ficció, escric entre somnis desperts i realitats adormides...
diumenge, 18 de novembre del 2018
La senzillesa és la meva zona de confort, no abraço mai les ostentacions ni m’agrada ser el centre d’atenció. Camino descalça i de puntetes per no fer gaire soroll, el meu món no és a l’avast de tothom, no hi deixo entrar a qualsevol, demano la clau de la sinceritat, i si un cop a dins detecto una mentida, la meva confiança es perd per sempre, sóc enemiga de les traïcions, poques vegades m’ha fallat la intuïció.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada