dissabte, 29 d’abril del 2017

GUSPIRES D'UN RECORD

Estàs fet
del gel que em crema les mans
i es desfà entre els meus dits
desapareixent davant dels ulls
com un fals miratge.
Un dia vas ser
el foc de la meva inspiració
avivat pel teu anhel.
Avui només ets
les guspires del record
d'un llibre ja llegit
el rastre d'un sentiment borrós.
Ara sóc
invisible als teus ulls
talvegada no em saps veure
però aquí estic
bategant amb força.
A foc lent ens anirem apagant
ofegats en el silenci
i sense un bri d'alè a la pell
la brisa de l'oblit
s'endurà les darreres cendres.
Vam ser el joc
on tots dos vam perdre
o qui sap...
potser vam guanyar

dimarts, 25 d’abril del 2017

POEMES A LA PELL

No et diré
que quan m'acarones sento poemes a la pell 
plaent pessigolleig 
que em fa tremolar
i volo
volo lentament
tanco els ulls
assaboreixo cada freg
els teus dits 
em fan enlairar ben amunt
No et diré
que el teu amor
me'l trobo
on menys m'espero
en l'impuls
d'un petó robat
que em fa sentir 
poemes a la pell
esperant que sigui etern
No et diré
que quan m'abraces
sense haver-t'ho demanat
sento poemes a la pell
aferrada a tu amb força
entre els teus braços
m'hi quedaria a viure
saps per què?
perquè vull sentir
cada dia 
poemes a la pell

© Carme Ciurana


dilluns, 24 d’abril del 2017

TIMIDESA

La timidesa és quelcom que no es pot controlar, ni amagar, als ulls queda reflectida sense poder-la dissimular, la mirada ens delata, al somriure també en queda el seu rastre. Tenim el sentit del ridícul un pèl massa afinat, per dir-ho d'alguna manera. De vegades aquesta timidesa ens pot traïcionar i confondres amb fredor, antipatia o tristesa, si més no, les persones tímides som de les més carinyoses si fas mèrits perquè et deixem coneixe'ns i entrar al nostre senzill món, i perquè no, som divertides i tot, una cosa no treu l'altre. Som sensibles i fortes a la vegada, no fem mai un pas sense valorar els pros i els contres, observem des de la distància, i si no ho veien clar abandonem. No parlem per parlar, i si ho fem, és sempre des del cor.
Sense generalitzar, que no tots som iguals, cadascú té el seu caràcter, en el meu cas en considero un "defecte de fàbrica" la vergonya m'ha frenat en diverses ocasions, qui sap, talvegada hauria arribat més lluny, o hauria fet més coses, però la timidesa no m'ho ha permès. 
Sovint ens quedem en segon pla, malauradament els més agosarats ens acostumen a fer ombra, no gosem fer un pas sense assegurar el camí per por a fracassar, i podem ser contradictòris, perquè malgrat estar envoltats de pors, no tenim por a lluitar pel què creiem o pels qui estimem.




dissabte, 22 d’abril del 2017

SON PROFUND

Se'm van apagar les lletres, el vent se'm va emportar l'últim mot, i la inspiració s'ha assecat dins meu, ara els meus dits paralitzats ja no faran sentir la meva veu, no seràn el reflex dels meus sentiments, la mudesa m'embolcalla, m'adormo, entro en un espiral dins d'un son profund, esperant que els somnis em vinguin a buscar, però la foscor més absoluta és la que se m'endú en un abisme on ja no en puc escapar, en diuen la mort, i tota jo desapareixo, ara només en queden les meves lletres que vaig escriure, són les guspires del que un dia vaig ser...

dilluns, 10 d’abril del 2017

CITA AMB LA MUNTANYA

Imatges de les meves passejades per la natura, respirant aire pur, lliure de fums i sorolls, una de les moltes cites amb la muntanya on puc ser jo mateixa...











dilluns, 3 d’abril del 2017

EL SILENCI NO HO DIU TOT

Diuen que el silenci ho diu tot, que parla per si sol, que diu més que mil paraules i moltes coses més... Potser en alguna ocasió podria ser així, però penso que un silenci podria dir moltes coses i es pot malinterpretar, crea incertesa, dubtes i confusió, una agonia eterna per la persona que espera respostes i una falta de respecte, i tal vegada un gest de covardia, per part del qui calla.
Per tant, trobo que la millor opció és aclarir amb la paraula.
Davant les paraules, no hi ha silencis que valguin...