dilluns, 30 de gener del 2017

ESQUITX DE COLORS

Esclat de màgia
esquitx de colors 
sobreeixint
del llenç en blanc
pinzellades d'ànima
en cada traç
reflex d'un cor trencat
o d'un bocí de felicitat
l'art de jugar 
amb tons clars i vius
d'un paisatge florit
sota un cel llis i despejat
o amb les tonalitats 
més ferotges
de foscos intensos
i nits esvalutades
com poemes i cançons
l'art de transmetre
sentiments amagats
a les mans dels pintors
ells són 
els poetes dels colors




diumenge, 29 de gener del 2017

ARA

Potser demà
t'escriuré un poema
o seràs la cançó
que no em podré treure del cap
potser et filtraràs
dins els meus pensaments
o et trobaré
en algun dels meus somnis
Ara...
ara ets el poema
que no puc escriure
la cançó sense lletra
el buit pensament
i el somni despert
que no puc recordar

dijous, 19 de gener del 2017

CAÇANT INSTANTS

La fotografia ocupa el segon lloc a la llista de les meves aficions, m'apassiona immortalitzar moments, caçar instants únics que no tornaran. Després els hi dóno el meu toc personal, i jugo amb els colors, contrast, brillantor, nitidesa... Tot en el seu punt just per obtenir el millor resultat.

Instans
que no trobo
les lletres 
per descriure
tal poema
els caço
i me'ls guardo
en un calaix
per despertar 
la inspiració 
quan dins meu
la duc adormida


















Carme C.C.













diumenge, 15 de gener del 2017

PLAGI

És curiós com algunes persones poden agafar un poema aliè, signar-lo amb el seu nom, fer-se'n goig i atribuir-se'n el mèrit tant tranquil. lament i sense despentinar-se, ni sentir el més mínim remordiment de posar-se una medalla que no li pertany, cosa que ho trobo una falta greu d'ètica i moral. D'això se'n diu plagi, o el què és el mateix, aprofitar-se del talent aliè, i sembla ser que a molts escriptors els ha succeït un fet així, però jo portaré aquest escrit a terreny personal.
Per començar he de dir, que a les xarxes socials estem exposats a qualsevol mena d'assetjament.
Fa cosa d'un mes, vaig veure que una senyora va escriure en el seu mur de Facebook un escrit meu, i no compartit, no, escrit com si ella en fos l'autora, li vaig deixar un amable comentari, sense acusar-la de res, li vaig dir que estava contenta de que el meu escrit li hagués agradat tant com per escriure'l al seu mur. Bé, no només no em va tornar contesta, sinó que va eliminar el meu comentari. Jo, amb la mosca al nas, li vaig deixar un segon comentari, això sí, no tant amablement. Llavors va eliminar l'escrit i en privat em va demanar disculpes, així que la cosa no va tenir més transcendència.
Ara bé, ahir, un senyor em fa fer el mateix, va escriure un poema meu al seu mur signat amb les seves inicials, atribuir-se'n l'autoria. El comentari que li vaig deixar va ser molt respectuós, aconsellant-li amablement que poses el nom de l'autor. Doncs em va bloquejar, tal qual, sense ni disculpes ni res. No és el plagi en si el que em va molestar, sinó la mala actitud d'aquest senyor en veure's enxampat. Jo, totalment indignada, vaig fer un escrit, sense desvetllar el seu nom, denunciant els fets, vaig tenir una pluja de comentaris de suport, ànims etc etc..., he de dir que la gent es va portar magníficament amb mi i els hi estic molt agraïda, molts d'ells em deien que digués el seu nom i finalment ho vaig fer, creient fermament que seria el més correcte i posant en sobreavís als demés escriptors perquè no correguessin el risc de ser plagiats com jo. Alguns d'ells em van referir que ja el tenien bloquejat i que era un plagiador habitual.
De sobte, en llegir i contestar els comentaris que la gent em deixava en la publicació-denúncia, un "senyor" sembla ser que amic seu, em va insultar públicament, jo li vaig demanar que què significava aquell comentari tant desagradable i no en vaig tenir resposta, després, en privat li vaig demanar explicacions i em va retreure que fes públic el nom del plagiador, fent-ne mofa i restant-li importància al fet de ser plagiada, i em va amenaçar de que el "susdit" es venjaria. És una injustícia i no en voldria fer un gra massa de tot plegat, però crec que sentir-se amenaçada ja passa de taca d'oli.





dijous, 12 de gener del 2017

ÀNSIA

Em perd l'ànsia per posseir-te
desitjosa de travessar el somni
i despertar al teu costat
escolar-me entre els llençols
i arrupir-me al teu cos,
em perd l'ànsia per dir-te
en veu baixa
tot el que els silencis
pensen en veu alta
i a cau d'orella
encisar-te amb la meva veu
tatuada amb el teu nom,
em perd l'ànsia per desfer
els lligams d'aquest somni
i agafats de la mà
despertar la tant adormida realitat





dimecres, 11 de gener del 2017

ENGRUNES

Vam compartir
les engrunes 
del nostre temps
esgarrapant petits instants,
podíem jugar plegats
en la ceguesa
de la llunyania,
ens vàrem tocar
amb les puntes dels dits
desprenent guspires,
i avui
que sense voler
em perdut les paraules
en mig del silenci
et tanco amb clau
en un racó del cor,
ara només queden
les engrunes dels records





diumenge, 8 de gener del 2017

EL DIA QUE MENYS T'ESPERES

El dia que menys t'esperes, per bé o per mal, tot passa el dia que menys t'esperes. La vida no t'avisa, t'agafa desprevingut, ja sigui que et toca la loteria, o que et trenques el nas en una caiguda tonta, (qui diu el nas diu el braç), agafes embranzida i et fa la traveta, un dia et somriu i l'endemà tens un accident, pots tenir un dia de sort, o un dia de merda, una trobada inesperada d'un antic amic o enemic, que surti el sol en mig de la pluja, una plaça de pàrquing en un carrer impossible just davant d'on has d'anar, una cua kilometrica al "super" el dia que tens més pressa, aquell jersei a meitat de preu que l'única talla que queda és la teva... 
La vida és imprevisible, en el moment en què mires cap a un altre banda et sorprèn amb un dels seus capricis, i ja veus, sempre és el dia que menys t'esperes...

dimecres, 4 de gener del 2017

POEMA

...i aquí em tens
escrivint aquest poema
que amb el cor vaig perfilant
amb el teu somriure
i els meus dits
no em cal res més
per afinar cada paraula
sense deixar-me'n cap detall
per despullar els sentiments
aquells que porto ben endins
i amb la finestra mig oberta
una lluna tafanera
recolzada en un racó
se'm filtre entre els dits
i al paper assedegat de lletres
projecta taques platejades
avivant la meva inspiració