M’agradaria poder fer sempre el què em fa feliç, perseguir els meus desitjos fins atrapar-los, fer el què em digui el cor, però la cosa, per senzilla que sembli, no ho és. De vegades fer el que em fa feliç a mi, pot fer infeliç a un altre persona o provocar un daltabaix, no és tant fàcil fer realitat els meus somnis, el què em diu el cor potser no és el correcte, fer el què vull en un determinat moment talvegada em perjudiqui, a mi o a algú altre. Sovint he de mesurar els meus actes i pensar-los amb deteniment perquè ningú prengui mal, o per no desestabilitzar res, cada decisió que prenc és una aposta, i les conseqüències que puguin tenir no només m’incumbeixen a mi, actuant per rampells, de vegades em puc equivocar. En ocasions he de deixar anar el meu somni, perquè algú pugui fer realitat el seu.