DEDICTÒRIA

Va tenir la sort de que una editorial li publiqués el llibre fent així realitat un d’aquells somnis que no li treien el son, però que li feia il.lusió, tot i sabent que no en faria gaire publicitat ni presentacions, era un llibre que havia escrit per ella, no necessitava que es fes públic, ja en tenia prou amb la satisfacció que sentia al haver escrit i publicat un llibre. Només els seus cercles pròxims li van comprar. Ella només era escriptora aficionada, no tenia l’esperança d’arribar a fer-se un nom en aquest món, sabia que li mancaven el talent, potencial i els mitjans per convertir-se en una escriptora cotitzada, no obstant això, mica en mica es va anar endinsant al món de les lletres.

Va comprar una trentena de llibres per vendre’ls i facilitar la compra als seus familiars i amics, ja que només es podia comprar per Internet. Al seu marit n’hi va regalar un, amb la seva dedicatòria pertinent a la primera plana. N’hi van sobrar un parell i se’ls va guardar a l’estanteria de llibres, eren per les seves filles quan siguessin prou grans per llegir-lo, també hi va escriure una dedicatòria, potser quan els llegissin ella ja no hi seria, així que senzillament  hi va posar que se les estimava amb tota l’ànima, elles ja ho sabien, però l’amor evocat en aquelles lletres, duraria per sempre, i quan ella perdés de vista aquest món, la seva petjada seria eterna...