He après que passar de la rancúnia a la indiferència és fer un gran pas, és avançar, madurar i estar en pau amb mi mateixa, alleugerir una càrrega tant pesada com innecessària, és com cicatritzar una ferida i oblidar el dolor que m’ha causat. També és una bona manera de, no tan sols passar pàgina, sinó de canviar de llibre.

Hi ha episodis de la meva vida, que vistos amb la perspectiva del temps, pot canviar la meva manera de veure-les, i no puc evitar fer-me preguntes com: “què hi tenia al cap, i en què estaven pensant els meus ulls que no em deixaven veure més enllà?”

Jo no canvio, el què canvia és la meva manera de veure les coses segons va passan la vida.