(Coses meves)
Les històries de coixí no són més que històries inventades en les hores perdudes de son, aquelles nits en blanc que per alguna raó no podem aclucar l´ull, on en el més absolut silenci sentim aquell tic tac desesperant d´algún rellotge, les respiracions profundes dels que dormen a casa, les fulles dels arbres ballant al so del vent, petits sorolls amagats de dia, i que es deixen sentir de nit; aquelles nits que penses, recordes, prens decisions o fins i tot trobes solució a aquell problema que et preocupa.
Moltes de les històries d´aquest blog han sortit d´alguna nit "al lloro", i també algunes idees pels meus relats, llibres...
El meu coixí i jo som inseparables, tan quan dormo com una nena petita, normalment és així sortosament, com quan no puc dormir.
M´acompanya cada nit donant-me comoditat, em deix arrepenjar el meu cap sense queixar-se, es deix agafar quan les coses no van bé i sense voler l´agafo com si fos el meu osset de pelux o aquella nina de dormir de quan era una nena eixugant-me alguna llàgrima inevitable.
Moltes decisions m´ha ajudat a prendre el meu estimat coixí, una d´elles va ser fa uns quants anys, quan vaig anar a viure una temporadeta a Alemanya, hi vaig donar moltes voltes abans de decidir anar-me´n, moltes nits pensant en què era el millor, si marxar o quedar-me, finalment vaig
marxar... però això ja és una altre història...
Una bona decisió va ser la meva relació i casament, molt encertada com també la de tenir fills, aquesta, tot i les dificultats, feina i tantes coses que comporta ser mare, és la millor que el meu coixí em va ajudar a prendre.
Ara, en veure com està el panorama, el tema feina, la crisi... les factures s´acumulen, assegurances, cotxes, hipoteca... el meu marit i jo, juntament amb els nostres respectius coixins, hem pres la decisió de vendre la casa i comprar-nos un piset més petit amb menys despeses, les cases grans tenen molts avantatjes, però també tenen inconvenients, un d´ells són els diners que es menjen al cap de l´any, i amb la que està caient cada vegada ens ofeguen més les factures.
Què faria jo sense el meu company de nits... el meu coixí.
