CAMÍ DE ROSES

La vida no era precisament un camí de roses, o sí, però per cada pètal que es trobava, trepitjava un plegat d'espines tant puntxagudes que les ferides no deixaven mai de sagnar, i el dolor era constant. Desitjava posar fi a aquell roser que no la deixava viure, acabar amb tot el sufriment que entre uns i altres li causaven, si més no, no tenia el valor suficient per fer el pas, també hi havia coses bones que es feia difícil abandonar, les persones que l'estimaven sense condicions, només per aquelles, encara que fossin escasses, no volia perdre-les i molt menys causar tant de mal amb la seva fugida, éren un lligam massa fort, si bé que la decisió va ser ferma i es va quedar fins que el final la vingués a buscar.