AMISTAT

Aquella amistat diferent de les altres, o almenys que creies especial, invencible, capaç de soportar qualsevol cosa, t’adones de que és més feble del què voldries, la data de caducitat està al caure, entre d’altres coses, la distància pot ser un obstacle si no hi ha uns bons fonaments, els anys i les vivències reforcen el vincle d’una amistat, la complicitat i la confiança no es guanyen a distància per molt que així t’ho sembli en un moment de debilitat, quan per alguna raó tens les defenses baixes, on et deixes anar i despulles el teu interior a cegues, a través de paraules carents d’uns ulls atents al què dius, això sovint pot crear mals entesos i en moltes ocasions penediment, sobretot si se te’n va de les mans creuant la linea sense voler.

Una amistat, al igual que una parella d’enamorats, no pot funcionar de cap manera, si no hi ha igualtat de condicions, és a dir, que tots dos vagin en la mateixa direcció.

La imaginació et pot portar per camins equivocats, si més no, córrer el risc de ser quelcom lluny de la realitat.

Sempre és millor apostar per una amistat pell a pell, perquè malgrat que també es pot trencar, és l’única que brilla per la seva autenticitat.

Quan una amistat es fa malbé per qualsevol circumstància, tingui una forma o un altre, cal passar un dol, perquè els bocinets del cor tornin al seu lloc, però sempre n’hi haurà d’altres que t’ajudaran a superar el mal tràngol, sovint una amistat perduda pot reforçar-ne un altre.