LA TIFA I ELS NENS

Un senyor, des del seu balcó, demana a un veí que viu dues cases més avall, que tregui la tifa de tamany considerable, que el seu gos acaba de descarregar en mig del pas i just davant de la porta de casa seva, sense mencionar-li que el gos no para de bordar a les nits alterant el son de molts veïns del carrer, tema en boca de tots, però mai ningú ha gosat a queixar-se per no generar mal estar entre el veïnat. Aquest, amb aires d’ofès i males maneres, li diu que no té perquè fer-ho, deixant el “present” fumejant que el seu gos acaba de deixar. El senyor del balcó insisteix i li parla de civisme, l’altre li contesta que el carrer està ple de gent incívica, que llança les colilles i papers al terra i ningú els hi diu res, comparant així una tifa de gos, que qualsevol distret pot trepitjar i quedar ben empastifat, fins i tot enrelliscar i caure, per no mencionar la pudor i el fàstic que fa, amb una colilla de cigarreta o un paper. L’home del balcó li va dir, amb un to més que correcte, que estava totalment d’acord que no s’ha de llençar res al terra, per això hi ha les papereres, si més no, trobava que la comparativa no era gaire lícita, i que si tots ens posem al mateix nivell, perquè al barri la majoria tenen gossos, als carrers hi hauria més merda de gos que persones. La tifa en qüestió, es va quedar allà aferrada, ja que el senyor del gos va fer cas omís al raonament del seu interlocutor i després de dir-li que “qui no estima els animals és una mala persona” va marxar amb el cap ben alt. L’home del balcó li va contestar que “s’hauria d’estimar i respectar més a les persones que als animals” i va entrar a casa desmoralitzat.

El senyor del balcó té tres criatures, i com és normal els nens juguen, criden i fan soroll. Un dia estaven jugant a pilota pel carrer, obviament no en silenci, però tampoc feien un terrabastall inaguantable, tot molt normal en una tarda d’estiu i tres nens jugant. L’home del gos, va sortir al balcó i els va fer una reprimenda enviant-los cap a casa, que què s’havien cregut fer tant de xivarri al carrer i no sé quantes coses més; els nens amb el cap cot i cara de no entendre perquè no podien jugar al carrer, van marxar. El seu pare, tot i preferir que els seus fills juguessin al carrer i no tancar-se a casa, no volia brega ni més raons amb l’home del gos, així que no els va deixar baixar aquell dia i ells es van posar a mirar la tele, jugar amb la “PlayStation”...

(Estic totalment en contra del maltractament animal, ja siguin gossos, gats... així com el món taurí, penso que hauria d’estar prohibit tractar a un pobre animal d’aquesta manera, torturant-lo i humiliant-lo fins la mort més salvatge, avalat per la cultura espanyola i posant-li l’etiqueta de “Arte”

Per altre banda, i deixant clar que no tothom és així d’irespectuosa, hi ha gent que posen els seus animals de companyia per damunt de les persones; aquesta història n’és una de moltes, i no estic gens d’acord en que molts diuen això de que: “Si no t’agraden els animals ets una mala persona” sota el meu punt de vista i experiència, no hi ha res més lluny d’aquesta afirmació, afortunadament i insisteixo, no tothom és igual i segurament hi ha animals millors que algunes persones, amb animals de companyia o sense. S’hauria de prendre consciència que, tant si ens agraden o no els animals, la responsabilitat és dels seus amos, i el respecte és de tots i per tots, i amb això em vinc a referir que no és tant bo el que li agraden els animals, ni tant dolent el que no li agraden, cadascú és com és, per gustos els colors i tots ens mereixem que se’ns respecti).