dijous, 1 de novembre de 2018

Avui dia tot gira entorn a les xarxes socials, un món paral·lel on, entre d’altres coses, s’hi poden trobar notícies, publicitat, consells, i un gran etcètera, també hi ha molta gent que hi publica la seva vida com si fos un aparador, sembla que si no pengen les seves històries i experiències a les xarxes perquè tothom ho vegi, és com si no haguessin passat. No tenen amics, ni s’ho passen bé si no ho pengen a les xarxes, un dinar familiar, un sopar amb amics, una nit de festa, un dia de platja o qualsevol cosa, no ha existit pas si no es penja a les xarxes socials una imatge amb un “hashtag” explicatiu del moment i esperant el major nombre de “likes” possibles per... en fi, no sé per què... 
Jo crec que penjar una foto en un moment donat no fa cap mal, ara bé, la cosa se’ns està anant de les mans, la nostra vida és nostra i prou, i, a banda del perill que això suposa, ni la meva li importa a ningú, ni a mi m’interessa la dels demés, la cosa, francament, cansa una mica. 
Felicitar a algú que tens al costat, fills, pares...a través de les xarxes socials, (acostuma a ser per Facebook) ho trobo de “postoreig” i jo penso que n’hi ha prou en fer-ho en persona i en privat, és molt més agraït, ningú n’ha de fer res, sobretot si el/la felicitat/da en qüestió no té Facebook i no ho pot veure, és absolutament innecessari.
M’encanten les fotografies artístiques, paisatges, postes de sol, racons de pobles i ciutats, instagram per exemple n’està ple, però que es pengin peus, cames i demés imatges absurdes, la veritat, em desagrada molt, i tot i que penso que tothom és lliure de penjar el què vulgui, procuro no seguir a ningú amb aquesta mena de perfils.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada