VERGONYA

Se'm cau la cara de vergonya pertànyer a un país on la corrupció és a l'ordre del dia i ningú mou un dit per evitar-ho, com si  entrés dins de la normalitat, un desastre de govern merdós que s’ha enriquit a costa de plomar al poble, i no es pot dir res perquè sinó et detenen passant-se pel forro la llibertat d’expresió. S’omplen la boca de democràcia i estem amb una dictadura com una catedral. 
Se'm cau la cara de vergonya quan penso amb totes les persones que vaig conèixer a Alemanya, i a Irlanda, països on vaig viure i conviure amb gent de diferents nacionalitats, que per elles, desgraciadament, sóc "espanyola" i sí, m'agradi o no, de moment ho sóc, jo em sento catalana, però com diuen, malauradament al meu DNI hi diu que sóc espanyola.
Sento una inmensa vergonya aliena quan parla el president del govern espanyol, que se soposa que ha de ser una persona eloqüent, culta, seriosa, responsable, segur de si mateix i amb coneixement d’idiomes, en fi, qualificatius dignes d'un dirigent, no obstant això, amb la seva, cada vegada més dubtosa inteligencia, o millor dit, una més que desmostrada ignorància, fa el ridícul cada cop que obre la boca si no li posen un guió al davant. Però clar, aquest personatge no és al capdavant per casualitat, no, ni per mèrits propis, aquest subjecte només és un titella a mans de gent prou intel·ligent, que li han posat allà per poder fer i desfer, remanar les cireres i moure els fils al seu gust i benefici. Gent prou intel·ligent per poder tocar les tecles adequades i tenir via lliure per fotre mà al calaix, callar boques a cop de maletí, (i el que no sabem), un partit corrupte s’hauria de disoldre. Falsos títols, currículums inflats de gent amb grans càrrecs dirigint el país, ho trobo inacceptable de cap a peus, i ara, una vegada que s’han destapat les mentides, aquí no ha passat res, no es prenen mesures ni es castiguen els mentiders; pel contrari, hi ha polítics catalans exiliats per por a no tenir un judici just i por de que se’ls empresoni com als que ja són a presó fa mesos, lluny de les seves famílies, a l’espera d’un judici que pot tardar anys, i tot plegat per les seves idees polítiques.

És una vergonya que la monarquia espanyola “visqui del cuento” avalat per un país de lladres, omplint cada dia més el seu compte corrent amb sous desorbitats trets de diner públic, mentres el poble ha de fer malabars per arribar a final de mes. 

I no parlem de la justícia, perquè en aquest país no existeix, més aviat el què hi ha és INJUSTÍCIA.

És un atropellament que se’ns tracti de terroristes per portar un llaç o qualsevol peça de roba de color groc, vergonya els hi hauria de fer per tractar-nos així, mentre a violadors se’ls posa una condemna ridícula, se’ns en riuen a la nostra cara i encara vólen que acotxem el cap i callem.

Els espanyols haurien d’estar orgullosos dels catalans, perquè som els únics que em tingut pebrots de plantar cara a les injustícies de l’estat espanyol.

Estem en una vergonya de país i tinc molta pressa per fotre el camp d’una vegada.