dilluns, 31 d’octubre del 2016

POESIA PELS ULLS

La tardor és temps d'espera...
Esperant que la seva brisa fresca ens eixugui la suor de l'estiu, que el seu paisatge canviï de color i ens regali poesia pels ulls, sentir la melodia de les fulles sota els nostres peus, esperant un brogit de noves textures, noves sensacions...








diumenge, 30 d’octubre del 2016

SENSACIONS

La tempesta va enfosquir el dia, ella caminava sota la pluja torrencial, sense l'aixopluc d'un praigua, es deixava amarar per aquell moment que li regalava un esclat d'olors i sensacions, on només hi cabia ella. Els llamps il.luminaven el camí i els espetecs dels trons interrumpien el so dels seus talons. Alçà la mirada un instant i va veure unes cortines que es bellugaven sota les mans d'uns ulls tafaners. Va somriure, i seguí caninant sota la pluja, anava xopa, però era feliç...









dimarts, 18 d’octubre del 2016

El CAPVESPRE DE LA VIDA

La vellesa era el capvespre de la seva vida, la recta final d'una vida evocada a la seva passió, les lletres, grans companyes de viatge, les que donaven llum al seu món vestit de poesia. Els anys li arrugaren la pell, però no pas l'ànima abrigada pels mots. Alguns dels seus records s'havien despenjat com fulles de tardor, d'altres seguien aferrats a les branques de la seva ment, ancorats al ressò de l'enyorança. 




dilluns, 17 d’octubre del 2016

REGAL INESPERAT...




Un dibuix preciós i ple de vida de
"M. Antònia Mora"
guarnint el meu poemet
senzillament genial i molt agraïda pel detall. 

diumenge, 16 d’octubre del 2016

SUORS DE PLAER

Només un foc desvetllat
reposant a la llar
i unes gotes de lluna
trencant la fosca
són testimoni
del deliri de la nit
de les carícies
que se'm calen sota pell
d'aquestes mans roents
buscant a les palpentes 
els recons més amagats 
del meu cos fet cendra
entre suors de plaer




dissabte, 15 d’octubre del 2016

DOLÇ PENSAMENT

Buscaré un dolç pensament perquè em surtin les paraules al full en blanc que em paralitza els dits, per obrir un camí entre les ombres quan no em deixin passar, per eixugar-me els ulls quan s'inundin de llàgrimes, per reviure moments del passat quan el present no em tiri gola avall, per trobar un somriure quan em busqui la tristor. Trobaré un dolç pensament que em doni aire quan em manquin les ganes de viure...













dijous, 13 d’octubre del 2016

PARAULES SENSE ÀNIMA

Paraules que reflectien distància. Paraules que emmudien tots els moments viscuts. Paraules buides que van fer comprendre que el final estava arribant. Paraules fredes, ocultes sota un comiat. Paraules forçades, mancades de l'afecte i la passió d'antany. 
Aquelles paraules li entristien el cor, i no, no volia més paraules sense ànima...

dimarts, 11 d’octubre del 2016

TINC UN ADÈU PER TU

Tinc un adéu per tu a la punta de la llengua,
no el deixo sortir, tanco la boca, apreto els llavis ben fort, ben serrats perquè no se m'escapi, però no sé quan de temps seré capaç de retenir-lo, el seu gust és amargant, de textura aspra que em provoca dolor. Tinc un adéu per tu a la punta de la llengua, que em buidarà el cor i m'omplirà els ulls de llàgrimes, mentres les meves passes s'allunyen de les teves.
Tinc un adéu per tu a la punta de la llengua, que em ferirà l'ànima, però sé que el temps farà de la cicatriu un record i del record un somriure.

Tinc un adéu per tu...




dissabte, 8 d’octubre del 2016

NO ÉS MÀGIA...

No és màgia 
és el fruit d'aquest amor
que creix dins del teu ventre 
i et brolla al fons del cor
No és màgia
és un somni molt real
que et fa viure cada instant 
com un dolç regal
No és màgia 
és la vida que abrigues
desitjosa d'acaronar
de sentir-la pell a pell
i poder-la bressolar
No és màgia 
és un goig infinit
sentiments que flueixen
difícil de descriure
felicitat i també neguit 
No és màgia 
és l'amor pel teu fill
que portes dins...


divendres, 7 d’octubre del 2016

DINS DEL TEU SOMNI

Omple't de mi aquesta nit
quan el fred ens acaroni la pell
despertaré dins del teu somni 
i somiarem junts
de la mà 
pujarem muntanyes 
i tocarem el cel
compartirem un brogit d'emocions
creuarem els dits 
per no adormir-nos 
que aquest somni és màgic 
i l'hem de viure ben desperts



dimarts, 4 d’octubre del 2016

RECORD BORRÓS

El que avui és enyor, demà serà un record borrós, fugaç. El temps fa que ja no t'esperi, ni espero res de tu, ja no ets part de mi, només ets passat. El desig ha caigut en un sòn profund. No inspires en mi el què em feia vibrar, la teva petjada l'he abandonat a la seva sort. Potser hi ets, però he deixat de buscar-te perquè fa temps que no et trobo, el teu silenci no em deixa veure't i et desfàs. Cansada d'esperar-te, m'he assegut a la falda de l'oblit...





NOMÉS LLETRES

Les lletres em deixen els sentiments al descobert, no em calen llàgrimes perquè em deformen quan em miro al mirall, només necessito uns dits per explicar com em sento, només lletres que surten sense voler, somnis a les mans que els meus dits fan esclatar a mil bocins. No em prenc la vida al peu de la lletra, ni llegeixo la lletra petita. Camino buscant el sol els dies de pluja, escolto atenta el què em vol dir la música quan el silenci em pren. Escric el que callo, escric el que penso, penso el que escric i el que callo. Les lletres m'acompanyen en la solitud i em diuen el que ningú em diu... que continuï cap a la claror malgrat la foscor.