Apurant els darrers dies del 2018, esgarrapo els instants que encara li queden, per viure’l, esprement fins l’última gota del bo, i ignorant el dolent. Li dóno les gràcies pels moments compartits i les lliçons apreses, sobretot vull agrair-li les rialles i somnis complerts, les persones que he conegut al llarg d’aquest any, a les que han passat de llarg i sobretot a les que s’han quedat.

A l’any que estem apunt d’estrenar podria demanar-li la pau mundial, que la guerra fos ficció, i els dolents sempre perdin, si més no, d’impossibles ja n’anen ben servits, així doncs, no li demano gaire, salut pels meus bàsicament, riures i bones estones, que l’amor es quedi, que la gent senzilla continuï al meu costat. Força per seguir alimentant els meus somnis i tornar-me a il.lusionar. Desitjo deixar empremta i no cicatriu, descobrir valenties entre pors, trobar alegries en mig de tristeses, i embriagar-me d’optimisme.

Tot el què vull pel 2019 és viure en pau, viure feliç. Vull poca cosa, o tot, segons com es miri...