SENSE RUMB

Camino sense rumb, em deixo endur a mercè de la marea de la vida, les agulles del meu rellotge s'encallen en el temps per uns segons, i amb els ulls ben oberts, com un nen, observo embadalida les tonalitats de colors que m'envolten, dels verds intensos als blaus, rosats i vermellosos, dels grisos clars als negres.
Els anys escriuen la meva història al paper en blanc, que es va omplint de lletres i experiències. Miro enrera, respiro fons, paro orella per no perdre'm cap detall, segueixo navegant i espero... 

TARDOR

Encara un bri d'alè d'estiu ens acompanya, però mica en mica, sense pressa, la tardor pren el relleu amb el seu deix de frescor i un llençol fi de boirina cubreix la matinada. La terra es remou, canvia d'escenari.

Ens arriben nous dies amb nous colors, noves olors, a pluja, a terra mullada. El cruixir de les fulles sota els peus ens anuncia que no s'atura, l'estiu va tancant la porta, mentres la tardor, amb la seva dolça brisa, obre les finestres...

MATINADA

Vesteix-me de caricies 
aquest matí boirós 
roba'm petons 
ara que estic mig adormida
desperta'm a poc a poc
que no s'esfumi el somni
obre'm la finestra del teu cor 
i deixe'm-hi entrar
regala'm un t'estimo a sota veu
cubreix-me de felicitat
amb el teu somriure
ensenya'm a respirar el dia
al teu costat 
i no em destapis
que la matinada es freda...

GEL

Sóc com el gel 
dura i freda
en la soletat d'un hivern
però sensible 
entre els teus braços
sóc forta entre uns dits tous
però em trenco 
sota el cop d'un martell
sóc transparent 
i a través dels meus ulls
pots veure'm els colors
on els sentiments 
em pinten per dins
gris en la tristor
vermell en la passió... 

L'OBLIT

Li dedicava poemes
que ell no llegia
Li dedicava cançons
que ell no escoltava 
Li dedicava sentiments
que ell no sentia
Li dedicava somriures 
que ell esborrava 
Li dedicava mirades
que ell no veia

La darrera cosa 
que li va dedicar
va ser l'oblit...

CANÇONS

Cançons que escoltes una vegada i un altre, que les escoltes i també les sents, que te les fas teves, que ja formen part del teu món...

DIFERENT

Es sentia tant poca cosa
tant diferent als altres
com una rosa
en mig d'un camp de gira-sols
com un ocell
en mig d'un cel estrellat
però
es preguntava
si en realitat
s'hi sentia ella diferent
o eren els que l'envoltaven
que l'hi feien sentir-se així?
Era feliç però diferent
diferent però feliç...

ESPERANT...

Esperant, esperant i esperant
va decidir tancar la porta
cansada de tant esperar-lo
ell va arribar
i la porta tancada es va trobar
llavors es va adonar
que no la havia d'haver fet esperar...

#microrelat

FINAL FELIÇ

Ni tan sols el silenci va ser capaç de callar aquell amor, ni la distància tenia el poder de separar-los, fins i tot el més cec
podia veure'l.
Ell, inventor de la seva història, va escriure un final feliç, ara ella, l'hi havia de fer viure...

#MINIRELAT

AMOR

L´amor no té cara i ulls, no es toca, no es veu, només se sent a la pell quan s´esborrona, al cor quan batega amb força, en la brillantor dels ulls, en el més profund del suspirs.

L´amor ens fa vulnerables, ens debilita, ens desarma, ens descalça i ens porta per un camí que tant pot ser de pedres puntxegudes, com de pètals de rosa recent caiguts.
L´amor són més que caricies, més que paraules, les paraules poden ser buides o les caricies falses, els fets són els que realment el demostren, l'amor està en els detalls del dia a dia que ens fa volar sense ales...