Mals amics

Tenia una amiga que em recordava constantment perquè odiava la meva cara, el meu cabell, el meu cos, el meu tot, jo em sentia menys que qualsevol gra de sorra de la platja, invisible i trepitjada per tothom, infeliç i humiliada, humiliada i infeliç, una mala combinació es miri com es miri. Una trista adolescència pot arruïnar tota una vida, vius en blanc i negre, vas a mig gas, amb un perfil baix per si de cas, procures no fer gaire soroll, de puntetes per pasar desapercebuda, però tot cansa i notes el pes de de la vida penjant d'un fil quasi invisible, transparent, fins i tot inexistent... Hi ha amics tòxics que el millor és allunyar-se'n tant com es pugui, els amics t'estimen, no et fan mal ni et fan plorar.

VULL QUE...

M'és igual si les meves filles ténen novi o novia, solteres, casades, amb molts o pocs amics, sé que ensopegaran, cauran, però vull que es tornin a aixecar, vull que aprenguin una lliçó nova en cada decepció o desengany, que mirin al futur amb il.lusió, que quan es llevin tinguin ganes de viure, de sentir, d'estimar, d'aprendre, de seguir caminant per molt que la boira no les deixi veure el camí, que siguin valentes i tinguin una vida plena de sorpreses, festes i fantasia. 

Amagar-se del sol

La negror fantasmagòrica de la nit va mudant a un gris carbó, i aquest a un vermellós cada cop més intens, segons després el sol ja ho ha cobert tot del seu groc més brillant, només un reconet ha quedat fosc, el cor del qui no té motius per llevar-se, la llum del dia ofèn el seus ulls que l'únic que volen és la foscor de no existir.

El meu padrí i jo

Mai vaig ser una nena feliç, radiant, per les venes no m'hi corria l'alegria ni tenia les ganes de viure com qualsevol nena de la meva edat, jo era diferent, senzillament sobrevivia a la tristesa, només recordo alguns moments feliços, el millor era quan el padrí venia a passar per Nadal, la setmana santa i la festa major, i algun cap de setmana inesperat, em prenia a passejar de la mà, una mà càlida, no em calia res més fer ser feliç encara que només fos per aquests instants sagrats i estimats per mi, les passejades acabaven amb un gelat i alguna llaminadura, potser un conte de prínceps i granotes que em llegiria en arribar a casa, em conformava amb ven poca cosa jo, el tenia a ell i allò m'omplia de joia, era el meu padrí, només meu. 

Als matins en despertar parava orella i en sentir la màquina d'afaitar corria cap al seu quarto, em meravellaven les seves històries, l'estimava amb bogeria, ell era la meva sortida d'escapament, per mi el meu padrí ho era tot, TOT!

PARES I FILLS

Quan et fas gran, ets mare i va passant el temps, comets errors fruit de les circumstàncies, entens que els teus pares, igual que tu, van fer el que van poder, vàren fer en el seu moment el que creia que era el correcte, el millor per tu, amb els seus errors i encerts, tots som iguals, fem i desfem pel bé dels nostres fills encara que com a fills no ho sabem apreciar i com a pares ens disgusta que no hi facin. És llei de vida que hi hagi desavinences entre pares i fills, som diferents, estem en equips contraris, hem de competir constantment i no guanya ningú perquè sempre hi ha un empat, les dues bandes han de cedir en aquest estira i arronsa que ens deixa fora de joc  

La Rita

Hola, sóc la Clara i tinc un secret, que no puc desvelar o us hauria de matar, naah, haha és broma, però a mida que aneu llegint aquesta mena de, no sé, diari personal, l'anireu descobrint. 

Des del meu ordinador màgic tinc la sort de veure com va tot per allà baix sense que ningú ho sàpiga, tot de finestretes sobren davant meu, passo el ratolí per damunt fent cercles i finalment el paro on veig la Rita, premo el botó i em porta al carrer Jaume I número 20. 

Observo la Rita des del meu privilegiat lloc de "treball" i em fixo en ella per uns instants, és primera hora del dia i encent el llum, la pàjara s'estira badallant per començar un nou dia. La Rita, un personatge per donar de menjar a part, haha! Ruc per no plorar, em va fer bullint, saps?! És mentidera com ella sola,  manipuladora a més no poguer, una puta narcisista de manual, vaja; tan de bo que quan la van crear fotessin el motlle a mar per no repetir aquella aberració 🤭 ja de petita apuntava maneres, i quines maneres, Verge Santíssima! Quan l'entxampaven fent-ne alguna de les seves era capaç de capgirar-ho tot qual truita de patates (amb ceba) 'sí, amb ceba, com ha de ser, i sucoseta' per quedar com la víctima, la senyoreta Víctima era la seva millor aliada i encantada de coneixer's, tan de petita com d'adolescents i ara, pel que veig, en edat adulta, per sort o per desgràcia ja no l'he de veure en persona. Ara fent memòria, recordo que un dia a classe de socials se li va girar la única  neurona que té i va llençar per la finestra l'estoig de la Pili fent diana al cap del conserge 🫢 allò va ser apoteòsic, directe al despatx de la directora i dos dies sense cole, ui sí 😒 un càsting de pixarrí, perquè no era la primera vegada que la liava i algú sortia amb ferides, lleus, això sí, val a dir que potser es mereixia quelcom més motivador per satisfer la seva "víctima" de tal putada (amb perdó) 🤭

Segur que tothom coneix en algun moment de la seva vida algú així, no són una plaga que s'ha d'exterminar però n'hi ha bastants repartits per aquest nostre món, al principi són difícil de detectar, però quan es deixen anar ho dónen tot, tot per l'audiència (amb audiència en vinc a referir, en el cas de la Rita, les quatre bledes que la segueixen i li aplaudeixen les gràcies (més per por que per ganes diria jo) algun cop es queda sense càstig per falta de proves però sempre o quasi sempre l'acaben pillant amb el carret dels gelats. És de "sabuda popular" que es creu molt guapa, permeteu-me que ho dubti, no en té res de guapa, és normal, però com que s'ho té tan cregut tothom la troba més aviat difícil de veure, bé, lletja per ser més exactes. La seva peculiaritat és que és mentidera a més no poder, la reina de les mentideres, la pilota d'or de les mentideres, l'Òscar a millor mentidera amb les millors mentides,  troles i tots i cadascun dels sinònims del món mundial.

Podria posar molts exemples però no vull allargar més aquesta agonia, la mentida de les mentides està a punt de començar, compreu crispetes, agafeu seient i poseu-vos el cinturó que comença la funció i vénen corves:

Anem al pams, per posar en context tals troles us faré cinc cèntims de la vida de la Rita...

DIARI DE LA RITA

Sóc la Rita, no sóc mentidera com em diuen aquests tanoques envejosos, sóc guapa, intel.ligent i divertida, sóc " The Best"... bla bla bla bla...

                       FI

'Bé, jo ja m'he tingut prou d'aquest color, me'n vaig a veure Front i m'oblido de la Rita per sempre més, ja us heu fet una idea de quin peu calça la tal Rita dels collons'

Que acabi aviat...

Una vegada més em mossego la llengua per no discutir, sento que sóc el "felpudo" (com es diu en català?) sóc un insignificant estora que només espera que s'hi eixuguin els peus, invisible i solotaria, tot el pes em cau a les meves espatlles i no sé fins quan aguantaré. Avorrida i amargada, sense rumb ni objectius, només ser-hi pel qui em necessita i resse perquè acabi aviat...

ADÉU

No sé m'ha estimat bé, per això ja no té sentit que continuï amb la meva vida, una vida marcada pel menyspreu, les burles i humiliacions continuades, el pitjor és que alguns, no diré noms, són part de la meva pròpia família, la que se suposava que m'havia de protegir, i encara que tot va passar fa molts anys ja no soc capaç de seguir caminant amb aquesta motxilla tan pesada, una ferida oberta no em deixa ser feliç, i no em sé fer respectar ni fer-me estimar bé, no vull patir més, la tristor no em deixa ser jo mateixa, em porta per camins que no m'agraden i m'espanten, foscos i solitaris, viure amb por és una tortura.

No podria suportar veure com la pèrdua dels meus pares i del tiet m'ensorra encara més, no em veig amb forces de seguir aquí, necessito dormir per sempre, desaparèixer del mapa per oblidar tant de de dolor.

Vull ser incinerada i resposar al costat de la meva enyorada Dobbyta sota l'ombra d'un llimoner.

Sigueu feliços, el Dobby i jo us guardarem des del cel, sentades a la nostre estrella. 

Tot el meu és vostre a parts iguals, repartiu-vos les poques joies que us deixo i no us baralleu.

Viatgeu, estudieu, viviu, estimeu, lluiteu pel que voleu, segur que aconseguiu tot el que us proposeu, jo no sé on em durà la meva marxa, no tinc clar el destí que m'espera, només sé que ja no vull seguir aquí.

Cuideu del papa.

PD. Quan arribi l'Alex feu-li un petonet de part meva.