Pensaments en veu alta i altres històries, que només jo sé si són realitat o ficció, escric entre somnis desperts i realitats adormides...
diumenge, 19 de juliol del 2026
Que acabi aviat...
Una vegada més em mossego la llengua per no discutir, sento que sóc el "felpudo" (com es diu en català?) sóc un insignificant estora que només espera que s'hi eixuguin els peus, invisible i solotaria, tot el pes em cau a les meves espatlles i no sé fins quan aguantaré. Avorrida i amargada, sense rumb ni objectius, només ser-hi pel qui em necessita i resse perquè acabi aviat...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada