ADÉU

No sé m'ha estimat bé, per això ja no té sentit que continuï amb la meva vida, una vida marcada pel menyspreu, les burles i humiliacions continuades, el pitjor és que alguns, no diré noms, són part de la meva pròpia família, la que se suposava que m'havia de protegir, i encara que tot va passar fa molts anys ja no soc capaç de seguir caminant amb aquesta motxilla tan pesada, una ferida oberta no em deixa ser feliç, i no em sé fer respectar ni fer-me estimar bé, no vull patir més, la tristor no em deixa ser jo mateixa, em porta per camins que no m'agraden i m'espanten, foscos i solitaris, viure amb por és una tortura.

No podria suportar veure com la pèrdua dels meus pares i del tiet m'ensorra encara més, no em veig amb forces de seguir aquí, necessito dormir per sempre, desaparèixer del mapa per oblidar tant de de dolor.

Vull ser incinerada i resposar al costat de la meva enyorada Dobbyta sota l'ombra d'un llimoner.

Sigueu feliços, el Dobby i jo us guardarem des del cel, sentades a la nostre estrella. 

Tot el meu és vostre a parts iguals, repartiu-vos les poques joies que us deixo i no us baralleu.

Viatgeu, estudieu, viviu, estimeu, lluiteu pel que voleu, segur que aconseguiu tot el que us proposeu, jo no sé on em durà la meva marxa, no tinc clar el destí que m'espera, només sé que ja no vull seguir aquí.

Cuideu del papa.

PD. Quan arribi l'Alex feu-li un petonet de part meva.