Mals amics

Tenia una amiga que em recordava constantment perquè odiava la meva cara, el meu cabell, el meu cos, el meu tot, jo em sentia menys que qualsevol gra de sorra de la platja, invisible i trepitjada per tothom, infeliç i humiliada, humiliada i infeliç, una mala combinació es miri com es miri. Una trista adolescència pot arruïnar tota una vida, vius en blanc i negre, vas a mig gas, amb un perfil baix per si de cas, procures no fer gaire soroll, de puntetes per pasar desapercebuda, però tot cansa i notes el pes de de la vida penjant d'un fil quasi invisible, transparent, fins i tot inexistent... Hi ha amics tòxics que el millor és allunyar-se'n tant com es pugui, els amics t'estimen, no et fan mal ni et fan plorar.