El meu padrí i jo

Mai vaig ser una nena feliç, radiant, per les venes no m'hi corria l'alegria ni tenia les ganes de viure com qualsevol nena de la meva edat, jo era diferent, senzillament sobrevivia a la tristesa, només recordo alguns moments feliços, el millor era quan el padrí venia a passar per Nadal, la setmana santa i la festa major, i algun cap de setmana inesperat, em prenia a passejar de la mà, una mà càlida, no em calia res més fer ser feliç encara que només fos per aquests instants sagrats i estimats per mi, les passejades acabaven amb un gelat i alguna llaminadura, potser un conte de prínceps i granotes que em llegiria en arribar a casa, em conformava amb ven poca cosa jo, el tenia a ell i allò m'omplia de joia, era el meu padrí, només meu. 

Als matins en despertar parava orella i en sentir la màquina d'afaitar corria cap al seu quarto, em meravellaven les seves històries, l'estimava amb bogeria, ell era la meva sortida d'escapament, per mi el meu padrí ho era tot, TOT!