Des del meu ordinador màgic tinc la sort de veure com va tot per allà baix sense que ningú ho sàpiga, tot de finestretes sobren davant meu, passo el ratolí per damunt fent cercles i finalment el paro on veig la Rita, premo el botó i em porta al carrer Jaume I número 20.
Observo la Rita des del meu privilegiat lloc de "treball" i em fixo en ella per uns instants, és primera hora del dia i encent el llum, la pàjara s'estira badallant per començar un nou dia. La Rita, un personatge per donar de menjar a part, haha! Ruc per no plorar, em va fer bullint, saps?! És mentidera com ella sola, manipuladora a més no poguer, una puta narcisista de manual, vaja; tan de bo que quan la van crear fotessin el motlle a mar per no repetir aquella aberració 🤭 ja de petita apuntava maneres, i quines maneres, Verge Santíssima! Quan l'entxampaven fent-ne alguna de les seves era capaç de capgirar-ho tot qual truita de patates (amb ceba) 'sí, amb ceba, com ha de ser, i sucoseta' per quedar com la víctima, la senyoreta Víctima era la seva millor aliada i encantada de coneixer's, tan de petita com d'adolescents i ara, pel que veig, en edat adulta, per sort o per desgràcia ja no l'he de veure en persona. Ara fent memòria, recordo que un dia a classe de socials se li va girar la única neurona que té i va llençar per la finestra l'estoig de la Pili fent diana al cap del conserge 🫢 allò va ser apoteòsic, directe al despatx de la directora i dos dies sense cole, ui sí 😒 un càsting de pixarrí, perquè no era la primera vegada que la liava i algú sortia amb ferides, lleus, això sí, val a dir que potser es mereixia quelcom més motivador per satisfer la seva "víctima" de tal putada (amb perdó) 🤭
Segur que tothom coneix en algun moment de la seva vida algú així, no són una plaga que s'ha d'exterminar però n'hi ha bastants repartits per aquest nostre món, al principi són difícil de detectar, però quan es deixen anar ho dónen tot, tot per l'audiència (amb audiència en vinc a referir, en el cas de la Rita, les quatre bledes que la segueixen i li aplaudeixen les gràcies (més per por que per ganes diria jo) algun cop es queda sense càstig per falta de proves però sempre o quasi sempre l'acaben pillant amb el carret dels gelats. És de "sabuda popular" que es creu molt guapa, permeteu-me que ho dubti, no en té res de guapa, és normal, però com que s'ho té tan cregut tothom la troba més aviat difícil de veure, bé, lletja per ser més exactes. La seva peculiaritat és que és mentidera a més no poder, la reina de les mentideres, la pilota d'or de les mentideres, l'Òscar a millor mentidera amb les millors mentides, troles i tots i cadascun dels sinònims del món mundial.
Podria posar molts exemples però no vull allargar més aquesta agonia, la mentida de les mentides està a punt de començar, compreu crispetes, agafeu seient i poseu-vos el cinturó que comença la funció i vénen corves:
Anem al pams, per posar en context tals troles us faré cinc cèntims de la vida de la Rita...
DIARI DE LA RITA
Sóc la Rita, no sóc mentidera com em diuen aquests tanoques envejosos, sóc guapa, intel.ligent i divertida, sóc " The Best"... bla bla bla bla...
FI
'Bé, jo ja m'he tingut prou d'aquest color, me'n vaig a veure Front i m'oblido de la Rita per sempre més, ja us heu fet una idea de quin peu calça la tal Rita dels collons'
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada