PETITS POEMES

Ser
sense existir
Sentir-te
sense tocar-te
ni tant sols tenir-te
Imaginar-te
sense veure´t
Et vas fer fum
abans de tocar-te
Però el teu record
Existeix en mi...


Guarda´t els petons
per quan caigui la nit
T´esperaré al meu costat del llit
perquè omplis de tendresa
tots els meus sentits


Somiar-te
no és tenir-te
és imaginar-te
una imatge borrosa
una ombra
un reflex llunyà
del que ets
del que pots ser
del que seria veure´t...

Vagant la mirada per la finestra
buscava sentit a la seva vida
intentant que l´empremta del passat
no sembrés la incertesa
al seu futur

Els poemes que ell escrivia
duien el seu nom
Ella captava l´essència d´aquell amor
impegnat en cada lletra
però mai va arribar a saber
que tots aquells poemes
eren per ella...

Buscaré la teva mirada entre la gent
Et buscaré entre les boires dels meus somnis
Dóna´m una nit més per somiar-te
Els meus llençols encara criden el teu nom...

La vida no s´atura
Punt i final per uns
Punt i seguit pels que es queden
Dels que marxen
Només ens quedarà el record
Que perdurarà per sempre 
dins al nostre cor...

No sé perquè em vesteixo
si em despullen els teus ulls
No sé perquè m´adormo
si em desperten els teus llavis
No sé perquè em trobo
si em perdo pel teu cos