pentinen els carrers
donant un color nou als dies
que s'apaguen aviat
escurçant la claror
L'aire xiuxiueja
embulla els arbres
els abraça
i els despulla al seu capritx
El fred ens acompanya
ens envolcalla
aferrant-se a la nostra pell
fent-nos estremir
Vestides de foscor les hores
ens avisen de la seva arribada
desprenent la seva fragància
olor intensa i humida
olor de Tardor
Hola Carme :)
ResponEliminam'ha agradat molt aquesta poesia de tardor, molt bonica...avui estava posant-me al dia amb el compte de minirelats i he pensat en tu, es troben a faltar els teus minirelats i eres de les poques persones amb les que parlava pel twitter, no sé, he pensat a veure què devies fer, espero que tot bé, potser ocupada escrivint...jo tampoc passo gaire per aquí el teu bloc, m'hi hauré d'acostumar més :)
Hola Enric, gràcies per les teves paraules. Ja no estic a twitter i escric molt de tant en tant, m'ha agradat saber de tu, cuida't!
Elimina