dimecres, 3 de juny de 2015

MINIRELATS

-Va donar un cop d´ull a la vida
 i va pensar...
 El millor està per arribar

-Li va preguntar amb una mirada
 li va respondre amb un somriure

-Sense ni tocar-la
 sense ni mirar-la...
 Va pintar-li un somriure de colors

-Ell només li podia oferir
 les engrunes del seu temps
 Ella es conformava
 amb els esquitxos de l´amor
 que mai seria seu

-Dins als seu ulls
 brillaven espurnes de felicitat
quan les seves mirades es trobaven

-Creia que era especial
 fins que es va adonar
 que no ho era més que les altres

-Aquell misteri que l´envoltava
 era el seu refugi
 Aquella màscara
 la seva protecció

-...i el temps
 s´endugué les cendres
 d´aquell amor
 que un dia va ser foc

-Passejant pels vells carrers del  poble
 amb els ulls tancats
 els records la van portar de viatge
 un viatge en el temps...

-El destí
 capritxós i juganer
 la va portar
 per camins obscurs i tenebrosos
 i a la vegada seductors i  emocionants

-El vel de la melancolía
 li ennovulava la mirada
 no obstant això
 era feliç

-Ell no es mereixia
 ni la sombra dels seus pensaments
 Ella el tenia present
 en cada racó del seu cor

-Darrere d´aquelles ulleres  fosques
 amagava la seva mirada buida
 els sus ulls de gel
 que mai van veure sortir el sol

-No li calia el sol a a la cara
 per lluir la brillantor dels seus ulls
 No li calien alegries
 per dibuixar un somriure

-Refugiant-se en la soletat
 per no ser ferida
 Buscant la foscor del son
 per evitar el dolor
 Somiant ser invisible

-Sense tocar-la
 sense mirar-la
 tan sols amb paraules
 feia que toqués el cel

-Somiava que...
 Caminava descalça
 les pedres del camí
 feriren els seus peus
 però era feliç...
 Per primer cop
 caminava

-De la mà del seu instint
 seguint a cegues el seu destí
 guiada per l´amor
 va vencer la incerteza...
 "La por"

-No agraïa que li donessin la vida...
 Agraïa que li donessin ulls per veure-la

-El va esperar
 però el temps i l´oblit
 sempre vencen l´espera

-Amb les boires de la seva mirada
 sense sortir dels silencis
 es deixava portar pel curs de la  vida

-Els ulls i les paraules
 es contradeien
 La veritat de la seva mirada
 deia que el seu amor
 ja no era per ella

-El silenci
 li enfosquia el camí
 li enboirava la mirada
 El dolor
 li eclipsava el somriure...
 ...massa llàgirmes

-El dolor de la incerteza
 com ferida oberta
 Un silenci eixordador
 a l´espera d´un amor inabestible
 inexistent...

-Recordava el ressonar
 dels talons de la mare
 pels estrets carrers del poble
 ell, amb els genolls pelats...
 era feliç

-Dins la seva bombolla
 encara no havia tastat
 els perills del camí
 Amb un últim esforç
 la vida li donà la benvinguda

-Amb les mans buides
 i el cor ple
 va posar fi a una vida
 per començar-ne un altre...

-A l´ombre dels seus somnis
 amagant els seus desitjos
 reprimint els seus sentiments
 vivía una vida
 que no era la seva

-La pluja va esborrar
 les últimes petjades
 d´aquell amor
 que un dia
 va brillar més que el sol

-Deix que les alegries
 es mengin les tristeses
 Il.lumina la foscor
 amb el teu somriure
 Espanta les penes
 amb el teu amor

-Va esborrar el seu passat
 en blanc i negre
 i va dibuixar el seu futur
 de colors vius...

-...i el temps va fer
 que ja no es recordés
 de recordar-lo
 i l´anyorança
 va passar a l´oblit

-El seu plor de vida
 va omplir de somriures
 als qui l´esperaven
 a l´altre costat...

-Als somnis els falten...
 Cremar les pors
 unes pinzellades de colors vius
 i unes gotetes de realitat

-Anava i venia
 amb la maleta plena de records
 de les butxaques
 en sortien històries
 deixant un buit
 al marxar de nou...

-Amb el seu somriure trist
 i unes llàgrimes d´alegría
 en la seva cara es reflectia
 un inmens Arc de Sant Martí

-Desitjava dir tantes coses
 però sabia que el millor
 era no dir res...
 Va deixar que el silenci
 ho digués tot

-Se´ls va encendre la mirada
 quan els seus ulls
 es van trovar de nou
 tornant al passat
 on es va quedar
 la seva infantesa

-Seduïda per l´impossible
 atrepada pel desconegut
 es va trovar sola
 amb els sentiments ferits
 i sotmesa a la foscor

-Des del llit
 mirava amb ulls vidriosos per 
 l´emoció les parets impregnades de records esperant l´últim batec
 l´últim alè...

-La llum
 il.luminant la mirada
 L´aire
 omplint els sorpirs
 El petò
 endolcint el momento
 Els records
 reganlant somriures...

-Va marxar tal com va arribar
sense fer soroll
sol
amb les mans buides
Això si...
Se´n va anar amb el cor
ple de records

-Cada dia al despertar
allargava la má
buscant la seva escalfor
tardava uns segons en recordar
que ja no hi era










2 comentaris:

  1. Ves buidant l'ànima així, un regal pels ulls curiosos que ho llegeixen

    ResponElimina