SÓC AIXÍ...

Doncs si, sóc així...

Molta gent "em i es" pregunta per què no he fet una presentació del meu llibre "Instinto de superación" per què no m´he mogut per promocionar-lo, per què per què i perquè... massa "perquès"
La resposta és molt senzilla, jo sóc com sóc, una persona a la que no agrada ser el centre d´atenció, no m´agrada que em mirin, em fa pànic parlar en públic, com una mena de "pànic escènic" podriem dir. Escruire aquest llibre va ser un repte personal, publicar-lo senzillament un somni...
Sóc molt vergonyosa, la meva timidesa fa que em limiti a mi mateixa, que no ho doni tot, que m´amagui, sóc de les que prefereix passar desapercebuda, jo no he heretat la "vena artística" del meu pare que s´ha passat bona part de la seva vida a dalt de l´escenari fent teatre, amb un grup amateur del poble, però ja els agradaria molts dels actors de sèries de televisió tenir el talent del meu pare. Jo no, aquest talent no se m´ha donat a mi...