dilluns, 28 de setembre de 2015

ET DESPERTEN

De vegades sents que la vida t'arrossega com quan camines entre la multitut, a cops, persones amb mirada fosca que et trepitjen i t'empenyen, tu, sense mirar enrera per por de xocar amb el que tens al davant, obstacles que s'interposen fen-te trontollar, sensació d'ofec, et falta l'aire, tens ganes de fugir, de córrer ben depressa per allunyar-te i alliberar-te, però el sol t'enlluerna, et cega i t'impedeix avançar.
Presonera dins la gola d'un malson, esclava al seu capritx. Cada vegada et sents més esgotada, però no vençuda, no, això mai, lluites, i de sobte...
et toquen i et desperten.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada