dissabte, 3 d’agost de 2019

MALES AMIGUES

Havíem quedat divendres vinent per anar al cinema, totes. -No n’hi podia faltar cap -vam dir, una nit de noies, sopar i cinema sense homes ni nens, un “plaer” que poques vegades puc gaudir. El dia havia arribat, per whatsapp parlàvem euforiquess del tema, havia de ser una nit memorable, en teníem moltes ganes. A la tarda, malauradament una d’elles va tenir un problema amb la seva mare i no hi podia venir. -Aneu-hi valtros -va dir. Jo no ho veia gens clar, havíem de ser-hi TOTES com vam dir, de manera que vaig proposar anar-hi un altre dia, les altres estaven indecises, i finalment ho vam posposar.
Van suggerir el següent divendres, no obstant, jo no podia, anava a esquiar amb la família, si bé van anar-hi igualment, sense mi, ningú va proposar, tal com vaig fer jo el divendres anterior, anar-hi un altre dia, NINGÚ, ningú va pensar en mi, fins i tot van enviar fotos al grup del whatsapp en plan postureig, com dient “que bé ens ho estem passant” allò em va doldre a l’ànima, sempre m’enrecordaré d’aquest lleig, sempre ho portaré clavat a dins, però es clar, les amigues ja ho tenen això de decebre, si més no, les males amigues...


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada