L’estiu agonitza, té els dies comptats, camina a pas lleuger i esbufega cansat. La calor ha apretat de valent, i ara s’agraeix quan l’agradable brisa desprèn la seva essència i travessa el sol esmorteïnt-la, els núvols s’arrosseguen pel cel formant dibuixos, uns abstractes, d’altres si hi poses imaginació pots veure-hi l’esboç d’algun animaló.
La gent va amunt i avall, a la seva, apurant l’estiu, esprement els seus darrers dies. Els vehicles van escupint aquell fum negre i contaminant, arriben o se’n van de vacances, o van amb les presses d’una jornada de feina i estrès, cadascú amb els seus problemes a les espatlles, i les seves il.lusions i somnis ben presents, esperant a ser complerts.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada