dissabte, 31 d’agost del 2019

EL PAS DE L’ESTIU

La vida segueix el seu curs sense mirar enrera, coneix exactament el seu camí, no té destí, només flueix sense aturades.
L’estiu agonitza, té els dies comptats, camina a pas lleuger i esbufega cansat. La calor ha apretat de valent, i ara s’agraeix quan l’agradable brisa desprèn la seva essència i travessa el sol esmorteïnt-la, els núvols s’arrosseguen pel cel formant dibuixos, uns abstractes, d’altres si hi poses imaginació pots veure-hi l’esboç d’algun animaló.
La gent va amunt i avall, a la seva, apurant l’estiu, esprement els seus darrers dies. Els vehicles van escupint aquell fum negre i contaminant, arriben o se’n van de vacances, o van amb les presses d’una jornada de feina i estrès, cadascú amb els seus problemes a les espatlles, i les seves il.lusions i somnis ben presents, esperant a ser complerts.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada