DOL

La mama m’explica que des de ben petita, i al llarg de tota la seva adolescència, va anar vestida de dol, en perdre dos germans, un a la guerra i l’altre va emmalaltir a la mateixa i va morir a casa després de passar mesos al llit. També diu que ella mai va veure a sa mare, la meva àvia, vestida de “color” sempre va anar de negre, les poques fotos que té d’ella en vida així ho corroboren; eren altres temps. Avui dia és impensable anar de dol, potser la gent més gran hi van durant uns dies quan perden algun ésser estimat, però la majoria no ho fem pas. Així era abans, no obstant els temps canvien, i aquestes costums ja no s’estilen en la nostre època, si bé no per a tothom, i ara no parlo d’anar de dol, però això ja és un tema de “religions extremistes” que no vull tocar per no ferir sentiments.