PERSONES

A la vida vas aprenent a triar les persones que encaixen amb tu, per diferents que siguin, et quedes amb les que t’hi sents bé i prou, la resta és fullaraca que et vas trobant i deixant anar pel camí. Tots som fullaraca per algú, obviament, però que d’altres ens hagin triat per quedar-nos al seu costat és un orgull, i ho hem de saber valorar i agraïr.

És molt fàcil triar malament, si més no, sempre som a temps de rectificar i apartar-nos, encara que, talvegada ens costi fer el pas, pel lligam que hi hem tingut, no es pot oblidar algú de la nit al dia, però es qüestió de paciència i força de voluntat deixar-lo anar, el dolor s’acaba convertint en una cicatriu que es diu record, tant en l’àmbit amorós com en aquella amistat que no ha acabat de quatllar, o la que per diferents motius es merceix.

No hem nascut perquè ens tractin malament, ens hem de fer respectar, els sentiments són el nostre tresor i no hauriem de permetre que mai ens els fereixin.

Hi ha persones per quedar-s’hi a viure, d’altres els guiem cap a la porta de la indiferència, ja que els desenganys pesen massa, fins i tot n’hem llençat per la finestra sense deixar el més mínim rastre al nostre cor. 

És un greu error esperar dels altres el què nosaltres estem disposats a donar, aquí és on podem caure a les urpes de les decepcions. NO EPERAR  RES DE NINGÚ ENS FA LLIURES