La por a no estar a l´alçada del que s´espera de mi em desespera, em rosega l´ànima i als meus ulls es reflecteixen les nits de desperts pensaments.
Però sé que en una d´aquestes nits d´ulls oberts, se m´encendrà una llum als meus pensaments a les fosques, i m´impedirà que caigui en un abisme d´incertesa mostrant-me el camí cap a les respostes fins ara mudes a les meves preguntes.
Les pors em faran més valenta, de cada error en treuré una lliçó i les caigudes em tornaran més atenta enfortint les debilitats que m´ha portat aquest monstre, la por.
Els meus dits, a les ordres dels meus pensaments desordenats, diran tot alló que el silenci amaga esperant que les meves paraules siguin llegides.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada