RAIG DE LLUM

La va despertar la brisa d'aquell petó als llavis, un raig de llum entrava per la finestra, viu, intens, buscant la foscor per cubrir-la de claror, els ulls encara tancats se n'hi anaven, ella podia sentir la seva escalfor culpidora a la cara, unes mans l'acariciaven amb avidesa, venstint-li aquella pell d'un color rosa tornassolat, de sensacions sublims.
Bonica i desperta com l'albada,
brillant com el somriure d'un estel,
ella es deixava fer, l'únic soroll trencant el silenci, el tic-tac del vell rellotge de paret, cansat de donar les hores...