Aquell amor es va gravar a foc al cor de tots dos, malgrat els anys i la distància, seguia cremant com el primer dia.
L´onada d´aquell amor forjat a foc lent, va cubrir el seu món marcant-los a la pell la seva essència.
En la distància, dins d´un món del revés, separat per un camí
d'espines, les seves mirades es trobaven cada nit entre els estels.
El silenci amagava el que la seva boca callava, mots reprimits que li ferien el cor, sentiments profunds per un amor inabastable.
Només ella podía sentir les paraules mudes que cridaven dins l´ànima, aquells pensaments prohibits que el sileni guardava...
TU...
-Ets música pels meus desitjos, buscaré la teva llum entre els meus somnis...
-Il.lumines la meva vida amb la claror del teu somriure.
-Quan la lluna vesteix la nit, els teus somnis em despullen.
-Et necessito com la lluna necessita la nit.
-Les nostres abraçades aturen el temps i ens desperten els sentits.
-Per tu em vaig fer més forta, però segueixes sent la meva debilitat.
-Caminarem junts fins que el silenci apagui el so del nostre últim suspir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada