diumenge, 27 de març del 2016

IRLANDA

Li va fer reduir la marxa, en aquella carretereta de segona no hi passava ni un ànima, va abaixar la finestra per impregnar-se d'aquella olor de terra humida i gespa fresca tant típica d'Irlanda. Va alçar la vista cap als núvols blanquinosos dibuixats al cel trencant el blau, uns ocells volaven ben amunt ballant al ritme del vent.
Tancant els ulls, amb l'aire acaronant-li la cara i despentinant els cabells rossos i llargs, va viatjar vint anys enrera. 
Ell se la mirava sense dir res...


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada